Fiolofosar

Bé, com que aquesta és la última intervenció en aquest blog de filosofia, he pensat en recollir aquella pregunta que ens vam fer l'any passat, a l'inici de curs. Què és la filosofia? Què fa un filòsof?
Sembla mentida que ja gairebé hagin passat dos anys d'aquell primer moment, d'aquell primer contacte amb la filosofia i tot el que s'hi relaciona. Recordo que no sabiem com donar resposta a aquesta pregunta, o a altres com: què és la realitat? existeix la realitat? què és la veritat?
En definitiva, a partir d'aquests dos cursos i del modest aprenentatge que he tingut amb aquesta matèria, voldria dir el que penso al respecte. Penso que la filosofia és una ciència molt complexa, que abarca múltiples aspectes de la vida i la societat i que, per aquest fet, és tant valuosa com les altres. És filòsof aquell qui intenta mirar la vida des d'una altra perspectiva, aquell que no es conforma amb allò que hi ha preestablert, aquell que vol buscar les seves pròpies raons i creure en allò que l'envolta pel simple fet d'haver fet una recerca, d'haver-se questionat el per què de les coses. És difícil anar a contra corrent, questionar tot allò que sembla inquestionable, innegociable, però és això el que els filòsofs fan. Tot el que hem estat estudiant aquest any, la quantitat d'autors que han volgut donar la volta a la moral, al pensament del moment, ens mostren que han estat prou valents per presentar les seves idees a la resta de la societat, intentar que deixéssin de viure en la ignorància permanent, en el conformisme. I és per això que crec que són tant valuosos els filòsofs, pel fet que potser si no hi hagués persones com ells tots seguiriem una mateixa corrent, sense pensar que hi ha una altra cara de la moneda.

Clàudia Giner

"Ser independiente es cosa de una pequeña minoría, es el privilegio de los fuertes."

Aquesta és una frase de Friedrich Nietzsche. M'ha cridat molt l'atenció, ja que el que està volent dir el filòsof amb aquesta frase és, simplement, que la gran majoria de la població es comporta de forma dependent, dependent de la resta de la societat. És a dir, que la gran majoria de la gent el que fa és decidir allò que la majoria decideix, una mica relacionat amb el que la Milena explicava en el seu comentari, i que ningú té una iniciativa pròpia. Això va relacionat amb la idea del superhome de Neitzche, aquella persona "fuerte"(com diu la frase) que té la capacitat de formar els seus propis valors, la seva pròpia manera d'actuar, sense deixar-se influenciar excessivament per la resta.

Comparteixo la idea de Nietzche, ja que penso que el fet de diferir de la majoria de la població és un acte de valentia i independència, d'autoestima i fortalesa. Així doncs, no és una tasca fàcil, però hem de veure què és el que ens aporta més satisfacció, si seguir la corrent o seguir els nostres propis principis.

Clàudia Giner

¨El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo¨.


Aquesta és una frase de l'autor Friederich Nietzsche. Al llegir diverses frases sobre l'autor m'ha cridat l'atenció aquesta: trobo que el que vol dir és que un sòl individu davant de la societat, és una petita cosa insignificant i que és molt fàcil deixar-se influenciar per aquesta, que l'individu ha de lluitar en contra i tot i que no sigui fàcil, la satisfacció de ser un mateix i de ser diferent a aquesta societat perquè no t'has deixat influenciar per aquesta ,esta per sobre de totes les coses i val moltíssim la pena.

Estic d'acord amb aquesta frase i trobo que l'hauriem de tenir en conte alhora de pendre decisions a la nostra vida i denfrentarnos a la societat. Què en penseu vosaltres?

Milena García

Alhora d'estudiar per el parcial, vaig estar buscant més informació sobre Mill, i vaig trobar aquest video que primerament anomena algunes de les obres de Mill i que desprès d'una forma molt esquemàtica fa un resum del seu pensament. Trobo que és útil perquè al veure-ho de forma resumida va bé per acabar de repassar continguts i per veure-ho tot més clar, cal dir, que ni molt menys estan totes les idees que tenia l'autor.

http://www.youtube.com/watch?v=AwBKaj36bLs


Milena García

Epicur

Epicur

Epicur va parcialitzar el coneixement, deia que el matematic havia de dedicar-se a les matemàtiques, el físic a la física i que el filòdof no podia saber de tot. Descartes i Hume volien fer de la filosofia la ciència de totes les ciencies. Epicur busca fonamentalment la felicitat humana, i aquesta felicitat s'asocia amb el plaer : hedonisme. Vosaltres esteu d'acord amb aquesta afirmació? 

Jo crec que quan una persona fa una cosa que li agrada i li senta bé es sent feliç, i que quan més coses fa que el fan sentir bé més feliç se sent, però que la felicitat no és permanent, sinó que la sentim en moments determinats quan aconseguim evair-nos de les nostres preocupacions. Epicur també dona explicacions per a no tenir por però penso que  vegades és bo tenir por perquè et questiones i reflexiones amb tu mateix sobre aquests temes com la mort o el destí. Si mai haguéssim tingut cap preocupació ni cap mena de por no sabriem que és sentir feliçitat perquè mai ens haguéssim plantejat sentir cap altre cosa.

Marta Villalobo

Los gobiernos  surgen para fomentar el bienestar y mantener la justicia, además de controlar el aumento de las riquezas y las guerras con otros pueblos. Los jefes de toda sociedad tienen autoridad  mientras son útiles  para esa sociedad¨ 

                                                                                                                                              David Hume

Hume al segle XVIII tenia aquest pensament, al buscar sobre la seva biografia i trobar aquest petit paràgraf sobre la societat , he volgut fer que valoreu, que tot i el temps que ha passat, i les mil teories i tots els pensament que hagin sorgit posteriorment, per mi el que va va dir Hume sobre els governs es totalment vàlid avui dia. M'agradaria voler destacar sobre tot la última frase on com bé diu Hume fem cas i recolzem a les persones, quan aquestes ens aporten algun benefici , pero en el moment en que el seu paper no ens afecta positivament, deixem de valorar-les i deixem de creure en elles.
He volgut posar aquest troç perquè a part , de fer la reflexió sobre l'última frase també m'ha agradat veure la idea de que coses que va dir una persona fa més de 300 anys , encara dura el dia d'avui, i que a més tot i l'evolució que ha patit tot en general, segueixen tenint un sentit avui dia.

Milena García

René Descartes

" Despréndete de todas las impresiones de los sentidos y de la imaginación, y no te fíes sino de la razón."

 

Aquesta frase reflexa clarament com Descartes rebutja els sentits i la imaginació com a elements per assolir certeses absolutes, una postura contraria a Hume. Així podem entendre les dificultats d'aquest últim per introdu:ir la seva filosofia en un moment on la gent busca certeses i ell les nega. Jo crec que coneixem a través dels sentits i de les nostres impressions, una cosa que jo no he vist no puc afirmar que existeixi amb certesa i que hi posaria la mà al foc, però també crec que mitjançant la raó podem apropar-nos més a les certeses o incerteses. Per exemple, em diuen que han vist un porc volant, jo podria negar-ho i estaria en la certesa que no existeix, perquè la meva raó m'ajuda a deduir que el porc és un animal mamífer i que els animals voladors ovípars i que no es poder reproduir un ocell i un porc i dificilment un porc podrà volar.