Fiolofosar

Bé, com que aquesta és la última intervenció en aquest blog de filosofia, he pensat en recollir aquella pregunta que ens vam fer l'any passat, a l'inici de curs. Què és la filosofia? Què fa un filòsof?
Sembla mentida que ja gairebé hagin passat dos anys d'aquell primer moment, d'aquell primer contacte amb la filosofia i tot el que s'hi relaciona. Recordo que no sabiem com donar resposta a aquesta pregunta, o a altres com: què és la realitat? existeix la realitat? què és la veritat?
En definitiva, a partir d'aquests dos cursos i del modest aprenentatge que he tingut amb aquesta matèria, voldria dir el que penso al respecte. Penso que la filosofia és una ciència molt complexa, que abarca múltiples aspectes de la vida i la societat i que, per aquest fet, és tant valuosa com les altres. És filòsof aquell qui intenta mirar la vida des d'una altra perspectiva, aquell que no es conforma amb allò que hi ha preestablert, aquell que vol buscar les seves pròpies raons i creure en allò que l'envolta pel simple fet d'haver fet una recerca, d'haver-se questionat el per què de les coses. És difícil anar a contra corrent, questionar tot allò que sembla inquestionable, innegociable, però és això el que els filòsofs fan. Tot el que hem estat estudiant aquest any, la quantitat d'autors que han volgut donar la volta a la moral, al pensament del moment, ens mostren que han estat prou valents per presentar les seves idees a la resta de la societat, intentar que deixéssin de viure en la ignorància permanent, en el conformisme. I és per això que crec que són tant valuosos els filòsofs, pel fet que potser si no hi hagués persones com ells tots seguiriem una mateixa corrent, sense pensar que hi ha una altra cara de la moneda.

Clàudia Giner

"Ser independiente es cosa de una pequeña minoría, es el privilegio de los fuertes."

Aquesta és una frase de Friedrich Nietzsche. M'ha cridat molt l'atenció, ja que el que està volent dir el filòsof amb aquesta frase és, simplement, que la gran majoria de la població es comporta de forma dependent, dependent de la resta de la societat. És a dir, que la gran majoria de la gent el que fa és decidir allò que la majoria decideix, una mica relacionat amb el que la Milena explicava en el seu comentari, i que ningú té una iniciativa pròpia. Això va relacionat amb la idea del superhome de Neitzche, aquella persona "fuerte"(com diu la frase) que té la capacitat de formar els seus propis valors, la seva pròpia manera d'actuar, sense deixar-se influenciar excessivament per la resta.

Comparteixo la idea de Nietzche, ja que penso que el fet de diferir de la majoria de la població és un acte de valentia i independència, d'autoestima i fortalesa. Així doncs, no és una tasca fàcil, però hem de veure què és el que ens aporta més satisfacció, si seguir la corrent o seguir els nostres propis principis.

Clàudia Giner

¨El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo¨.


Aquesta és una frase de l'autor Friederich Nietzsche. Al llegir diverses frases sobre l'autor m'ha cridat l'atenció aquesta: trobo que el que vol dir és que un sòl individu davant de la societat, és una petita cosa insignificant i que és molt fàcil deixar-se influenciar per aquesta, que l'individu ha de lluitar en contra i tot i que no sigui fàcil, la satisfacció de ser un mateix i de ser diferent a aquesta societat perquè no t'has deixat influenciar per aquesta ,esta per sobre de totes les coses i val moltíssim la pena.

Estic d'acord amb aquesta frase i trobo que l'hauriem de tenir en conte alhora de pendre decisions a la nostra vida i denfrentarnos a la societat. Què en penseu vosaltres?

Milena García

Alhora d'estudiar per el parcial, vaig estar buscant més informació sobre Mill, i vaig trobar aquest video que primerament anomena algunes de les obres de Mill i que desprès d'una forma molt esquemàtica fa un resum del seu pensament. Trobo que és útil perquè al veure-ho de forma resumida va bé per acabar de repassar continguts i per veure-ho tot més clar, cal dir, que ni molt menys estan totes les idees que tenia l'autor.

http://www.youtube.com/watch?v=AwBKaj36bLs


Milena García

Epicur

Epicur

Epicur va parcialitzar el coneixement, deia que el matematic havia de dedicar-se a les matemàtiques, el físic a la física i que el filòdof no podia saber de tot. Descartes i Hume volien fer de la filosofia la ciència de totes les ciencies. Epicur busca fonamentalment la felicitat humana, i aquesta felicitat s'asocia amb el plaer : hedonisme. Vosaltres esteu d'acord amb aquesta afirmació? 

Jo crec que quan una persona fa una cosa que li agrada i li senta bé es sent feliç, i que quan més coses fa que el fan sentir bé més feliç se sent, però que la felicitat no és permanent, sinó que la sentim en moments determinats quan aconseguim evair-nos de les nostres preocupacions. Epicur també dona explicacions per a no tenir por però penso que  vegades és bo tenir por perquè et questiones i reflexiones amb tu mateix sobre aquests temes com la mort o el destí. Si mai haguéssim tingut cap preocupació ni cap mena de por no sabriem que és sentir feliçitat perquè mai ens haguéssim plantejat sentir cap altre cosa.

Marta Villalobo

Los gobiernos  surgen para fomentar el bienestar y mantener la justicia, además de controlar el aumento de las riquezas y las guerras con otros pueblos. Los jefes de toda sociedad tienen autoridad  mientras son útiles  para esa sociedad¨ 

                                                                                                                                              David Hume

Hume al segle XVIII tenia aquest pensament, al buscar sobre la seva biografia i trobar aquest petit paràgraf sobre la societat , he volgut fer que valoreu, que tot i el temps que ha passat, i les mil teories i tots els pensament que hagin sorgit posteriorment, per mi el que va va dir Hume sobre els governs es totalment vàlid avui dia. M'agradaria voler destacar sobre tot la última frase on com bé diu Hume fem cas i recolzem a les persones, quan aquestes ens aporten algun benefici , pero en el moment en que el seu paper no ens afecta positivament, deixem de valorar-les i deixem de creure en elles.
He volgut posar aquest troç perquè a part , de fer la reflexió sobre l'última frase també m'ha agradat veure la idea de que coses que va dir una persona fa més de 300 anys , encara dura el dia d'avui, i que a més tot i l'evolució que ha patit tot en general, segueixen tenint un sentit avui dia.

Milena García

René Descartes

" Despréndete de todas las impresiones de los sentidos y de la imaginación, y no te fíes sino de la razón."

 

Aquesta frase reflexa clarament com Descartes rebutja els sentits i la imaginació com a elements per assolir certeses absolutes, una postura contraria a Hume. Així podem entendre les dificultats d'aquest últim per introdu:ir la seva filosofia en un moment on la gent busca certeses i ell les nega. Jo crec que coneixem a través dels sentits i de les nostres impressions, una cosa que jo no he vist no puc afirmar que existeixi amb certesa i que hi posaria la mà al foc, però també crec que mitjançant la raó podem apropar-nos més a les certeses o incerteses. Per exemple, em diuen que han vist un porc volant, jo podria negar-ho i estaria en la certesa que no existeix, perquè la meva raó m'ajuda a deduir que el porc és un animal mamífer i que els animals voladors ovípars i que no es poder reproduir un ocell i un porc i dificilment un porc podrà volar.

"Consideraría que no sé nada de Física si tan sólo fuese capaz de expresar cómo deben ser las cosas, pero fuese incapaz de demostrar que no pueden ser de otra manera. No obstante, habiendo logrado reducir la Física a las Matemáticas, la demostración es entonces posible, y pienso que puedo realizarla con el reducido alcance de mi conocimiento."

René Descartes

He trobat aquesta frase de Descartes que volia compartir amb vosaltres perquè crec que en aquesta és destaca bastant el fet de com sòn i com no sòn les coses segons Descartes, idea que va voler estudiar concretament. També perquè s'observa que va tenir influència en la física i las matemàtiques. Factor que fa que avui en dia recordem d'ell entre d'altres coses com l'inventor de la Geometria Analítica.

Milena García 

Resum del llibre.

MEDITACIÓ SISENA

De l’existència de les coses materials i de la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home

[Si hi ha coses materials]

Déu produeix totes les coses materials que nosaltres concebem, i és a través de la nostra imaginació que nosaltres ens persuadim de l’existència d’aquestes coses.

[Diferència entre la imaginació i la intel·lecció]

Parla de la diferencia entre imaginació i intel·lecció també considerada concepció pura. Distingeix entre las dues que la concepció és com els nostres sentits perceben una cosa i en canvi la imaginació és la idea que s’extreu d’una cosa aplicant la naturalesa i la essència pròpies.

[Dubtes]

Descartes parla sobre els diferents dubtes que té, i que li han fet creure coses que veritablement no sòn reals, que l’han fet equivocar-se i que no conceben la veritat. Recalca importància en els sentits dient que molts cops per exemple fan veure coses que de veritat no sòn així realment.

[Rebuig dels dubtes]

En aquest fragment descartes a partir dels dubtes, distingeix entre dues parts en l’home, la ment anomenada res cogitans i el cos res extensa. Distingeix que sòn parts separades, i que una no implica l’altre, que es la ment la que manté als homes vius i que els hi fa pensar, concebre les coses, imaginar-les,…

[Que ens ensenya una naturalesa creada per un Déu que no enganya]

Destaca a Déu com el creador de totes les coses i com l’única veritat en les coses.

Destaca també que totes les coses estan creades amb un fi, amb la recerca d’una veritat i que , tot i que , és distingeix entre ànima i cos aquestes estan relacionades i que una afecta l’altre. Ho exemplifica dient que per exemple quan et fas una ferida al cos, això desperta un sentiment de dolor que fa pensar i sentir a la ment.

Per acabar distingeix entre idees obscures i confuses quan no les percebem amb total claredat i d’idees clares i distintes quan les percebem tal com sòn.

[Precisant conceptes ]

Exposa el dubte del geni maligne, dient que molts cops Déu ens fa creure que sòn reals coses que no ho sòn factor que fa, tot i tenint en gran consideració aquest Déu que és pugui arribar a dubtar d’ell.

Anomena també breument la idea del mecanicisme on Déu és un rellotger, i com que aquest és perfecte el món que aquest crea també és perfecte tot i que és pot equivocar.

[Malgrat la bondat de Déu , la naturalesa està sotmesa a error]

En aquestes línea torna a repetir de nou la idea de que el cos i l’ànima sòn coses diferents i ho justifica dient que per exemple si et trenques una cama això no impedeix en res al teu esperit a pensar, concebre, imaginar,…

Torna a voler deixar clar que tots els sentits i com percebem les coses han vinguts donats per Déu.

[Rebuig dels dubtes hiperbòlics i ridículs]

Exposa un dubte clar sobre els somnis, ja que Descartes diu que aquests no poden ser relacionats ni pensats per nosaltres d’una manera conscient, i que no podem anar més enllà de les coses que succeeixen als somnis, i per tant, expressa un clar dubte sobre aquests.

David Hume

He escollit aquesta fotografia perquè resumeix moltbé el coneixement de Hume: El coneixement parteix dels sentits. Podem aplicar amb aquesta fotografia tota la seva teroria, a partir d'aquest ull, nas, boca, mà i orella rebem unes impressions i a partir d'aquestes formulem unes idees.
A més, també aquesta fotografia podria tenir un sentit, per mi, que cadascun de nosaltres sóm diferents, no tenim el mateix nas ni la mateixa boca, per tant, tots sóm diferents tant físicament com psíquicament perquè no vivim de la mateixa manera, no tenim els mateixos pensaments de les coses, no tenim els mateixos sentiments... Crec que l'empirisme es pot aplicar a l'ésser humà, tant en el seu exterior com en el seu interior perquè es basa en la subjectivitat i si entenem que no tots sóm iguals i ho tenim en compte dia a dia, viurem molt millor i els problemes amb els altres els veurem d'una altre manera.
Què penseu vosaltres?

Marta Villalobo

Esquema de Descartes

Descartes

1. El mètode:

Evidència: Intuició, idees clares i distintes.

Anàlisis: Dividir el problema en naturaleses simples.
Síntesis: Unir les naturaleses simples a través de la deducció.
Enumeració: Revisar els passos anteriors.
　
2. El dubte metòdic:

Aplicació del mètode:
Sentits
Coneixement
Món exterior
Matemàtiques (hipòtesis del geni maligne)-------> Cogito ergo sum
( Penso, per tant, existeixo)
　
3. Les idees:
Idees clares- Idees obscures
Idees distintes- Idees confuses
Classes d'idees: Innates, Facticies i adventícies
　
4. La idea del Déu:
Déu = Idea innata, perfecte i infinita.
Res infinita: Déu
Res cogitans: Pensament
Res extensa: Món exterior
　
5. Teoria mecanicista:
 imagina el món com un rellotge.


Marta Villalobo.

David Hume

Aquest és l'esquema de David Hume i el seu pensament. Per tal de veure'l ampliat, només cal clicar-hi a sobre.

Racionalisme i empirisme

Racionalisme i empirisme

Aquest és un vídeo en el qual es presenten les bases del pensament racionalista i el pensament empíric, tot relacionant la seva similitut, que simplement és que totes dues són doctrines que busquen arribar al coneixement, i les diferències que presenten totes dues. Hi ha moltes diferències entre les dues filosofies, en quant a les idees, a la base del coneixement, als mètodes utilitzats, a la metafísica, la ètica... ja que si no hi hagués diferència no seria una nova filosofia. L'empirisme, per aquest fet, va suposar un gran canvi en la mentalitat del moment, la qual cosa va fer que no fos acceptat fàcilment. Des del meu punt de vista, tot i això, crec que diu coses molt interessants que comparteixo.

Clàudia Giner

David Hume: principis de l'associació d'idees

La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l’imperi de la imaginació, hi ha un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunti amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l’altra. D’aquí sorgeix el que cridem l'apropos del discurs: d’aquí la connexió d’un escrit: i d’aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vagareverie. Aquests principis d’associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l’home que va ser pintat. Contigüitat; quan s’esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina vasta conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la natura humana, si considerem que, en tant que respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Ja que és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d’ells.

__________________________________________________

Compendi d’un tractat de la natura humana (Revista Teorema, València 1977, p. 31-32).


Aquest text ha estat extret d'una web de filosofia . És un fragment de l'obra de Hume anomenada Tractat de la naturalesa humana, en la qual fa referència a la importància de la nostra imaginació en quant a la formació del coneixement individual i la tendència a associar idees per tres lleis: semblança, contiguïtat i causa i efecte. Aquestes tres lleis fan d'enllaç entre les idees que tenim de manera separada en la nostra ment, de manera que si veiem dues idees de manera repetida i continuada, com el dia i la nit, en què després d'una "sempre" ve l'altra, si veiem el dia pensarem que osteriorment ve la nit i viceversa, quan en realitat tansols és probable. Segons el pensament de Hume, com que no podem tenir impressions de fets futurs, perque no podem percebre-ho a través dels sentits, no podem saber el que passarà en un futur i, per tant, per molt que dues idees es donin de manera contigua i repetida, no tenen per què anar sempre associades, només és qüestió de probabilitat. Així doncs, aquestes lleis d'associació d'idees es donen per la nostra imaginació i per la capacitat que tenim de crear coneixement a través d'aquesta, tot i que no és un coneixement "fiable", o del tot cert, ja que no en tenim coneixement empíric.

Final de la filosofia grega

http://www.slideshare.net/claudiaginer/final-de-la-filosofia-grega