MEDITACIÓ SISENA
De l’existència de les coses materials i de la distinció real entre l’ànima i el cos de l’home
[Si hi ha coses materials]
Déu produeix totes les coses materials que nosaltres concebem, i és a través de la nostra imaginació que nosaltres ens persuadim de l’existència d’aquestes coses.
[Diferència entre la imaginació i la intel·lecció]
Parla de la diferencia entre imaginació i intel·lecció també considerada concepció pura. Distingeix entre las dues que la concepció és com els nostres sentits perceben una cosa i en canvi la imaginació és la idea que s’extreu d’una cosa aplicant la naturalesa i la essència pròpies.
[Dubtes]
Descartes parla sobre els diferents dubtes que té, i que li han fet creure coses que veritablement no sòn reals, que l’han fet equivocar-se i que no conceben la veritat. Recalca importància en els sentits dient que molts cops per exemple fan veure coses que de veritat no sòn així realment.
[Rebuig dels dubtes]
En aquest fragment descartes a partir dels dubtes, distingeix entre dues parts en l’home, la ment anomenada res cogitans i el cos res extensa. Distingeix que sòn parts separades, i que una no implica l’altre, que es la ment la que manté als homes vius i que els hi fa pensar, concebre les coses, imaginar-les,…
[Que ens ensenya una naturalesa creada per un Déu que no enganya]
Destaca a Déu com el creador de totes les coses i com l’única veritat en les coses.
Destaca també que totes les coses estan creades amb un fi, amb la recerca d’una veritat i que , tot i que , és distingeix entre ànima i cos aquestes estan relacionades i que una afecta l’altre. Ho exemplifica dient que per exemple quan et fas una ferida al cos, això desperta un sentiment de dolor que fa pensar i sentir a la ment.
Per acabar distingeix entre idees obscures i confuses quan no les percebem amb total claredat i d’idees clares i distintes quan les percebem tal com sòn.
[Precisant conceptes ]
Exposa el dubte del geni maligne, dient que molts cops Déu ens fa creure que sòn reals coses que no ho sòn factor que fa, tot i tenint en gran consideració aquest Déu que és pugui arribar a dubtar d’ell.
Anomena també breument la idea del mecanicisme on Déu és un rellotger, i com que aquest és perfecte el món que aquest crea també és perfecte tot i que és pot equivocar.
[Malgrat la bondat de Déu , la naturalesa està sotmesa a error]
En aquestes línea torna a repetir de nou la idea de que el cos i l’ànima sòn coses diferents i ho justifica dient que per exemple si et trenques una cama això no impedeix en res al teu esperit a pensar, concebre, imaginar,…
Torna a voler deixar clar que tots els sentits i com percebem les coses han vinguts donats per Déu.
[Rebuig dels dubtes hiperbòlics i ridículs]
Exposa un dubte clar sobre els somnis, ja que Descartes diu que aquests no poden ser relacionats ni pensats per nosaltres d’una manera conscient, i que no podem anar més enllà de les coses que succeeixen als somnis, i per tant, expressa un clar dubte sobre aquests.
