David Hume: principis de l'associació d'idees

La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l’imperi de la imaginació, hi ha un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunti amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l’altra. D’aquí sorgeix el que cridem l'apropos del discurs: d’aquí la connexió d’un escrit: i d’aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vagareverie. Aquests principis d’associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l’home que va ser pintat. Contigüitat; quan s’esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina vasta conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la natura humana, si considerem que, en tant que respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Ja que és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d’ells.

__________________________________________________

Compendi d’un tractat de la natura humana (Revista Teorema, València 1977, p. 31-32).


Aquest text ha estat extret d'una web de filosofia . És un fragment de l'obra de Hume anomenada Tractat de la naturalesa humana, en la qual fa referència a la importància de la nostra imaginació en quant a la formació del coneixement individual i la tendència a associar idees per tres lleis: semblança, contiguïtat i causa i efecte. Aquestes tres lleis fan d'enllaç entre les idees que tenim de manera separada en la nostra ment, de manera que si veiem dues idees de manera repetida i continuada, com el dia i la nit, en què després d'una "sempre" ve l'altra, si veiem el dia pensarem que osteriorment ve la nit i viceversa, quan en realitat tansols és probable. Segons el pensament de Hume, com que no podem tenir impressions de fets futurs, perque no podem percebre-ho a través dels sentits, no podem saber el que passarà en un futur i, per tant, per molt que dues idees es donin de manera contigua i repetida, no tenen per què anar sempre associades, només és qüestió de probabilitat. Així doncs, aquestes lleis d'associació d'idees es donen per la nostra imaginació i per la capacitat que tenim de crear coneixement a través d'aquesta, tot i que no és un coneixement "fiable", o del tot cert, ja que no en tenim coneixement empíric.