EXERCICIS: SÒCRATES I LA SUFICIÈNCIA:

1.- Explica en què consisteix el mètode socràtic.
 - El mètode que consistia Sòcrates, consistia en anar per les places (sobretot a l'àgora) i conversaba amb els ciutadants per quassolir el coneixement de la veritat mitjançant el diàleg. En mig d'aquest diàleg començava a realitzar preguntes mitjançant la ironia i la maièutica. Es mostraba ignorant davant les qüestions plantejades, i mostraba ingenuïtat. Anava fent preguntes a l'interlocutor per guiar-lo cap al camí de la veritat ( que aquesta veritat està en el nostre interor).
Així, a partir de les experiències individuals podien assolir un coneixement universal.


2- Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?
- Per a Sòcrates, el bé és la justícia , el paper que tenim dins la societat. La veritat és el camí que l'home ha seguit mitjançant la raó. La relació que tenen entre ells és que mitjançant la raó poden arribar a la veritat i a l'acció correcte.


3- Compara les actituds filosòfiques Sofistes amb el pensament de Sòcrates:

 - NIHILISME ONTOLÒGIC: El món canvia constantment, per tant, res existeix, no existeix l'ésser. Sòcrates diu que analitzar la nostra existència ens fa ser autoficients i tenir confiança en nosaltres mateixos per tant l'ésser existeix. A més, seguir el camí de l'ésser és arribar a la veritat

- FENOMENISME: No hi ha res més enllà de l'apariència. Per a Sòcrates els veritables valors no són aquells lligats a coses exteriors ni els lligats al cos sinó les lligades a l'ànima i al coneixement.

- SUBJECTIVISME: Cadascú té una mirada diferent al món. Sòcrates deia que la veritat objectiva no hi ha opinions, si agafem el camí de l'ésser arribem a la veritat.


- SANCISME: L'experiència és la única forma del coneixement. El coneixement és innat, sorgeix de la raó que permet arribar a la veritat.


- CONVENCIONALISME: La societat apareix per un pacte entre ciutadants. Pacten que volem viure així amb aquestes normes. Organitzar-nos és un fet natural.


- POSITIVISME: Les lleis són convencions entre els homes, són un pacte. Sòcrates diria que no calen lleis ni normes per viure en convivència ja que si utilitzavem la raó podriem arribar al bé, si tothom fes el bé no hi hauria mal. Per tant, podriem conviure.



- RELATIVISME: Totes les normes són diferents a cada país i poden anar canviant. Sòcrates deia que la veritat és única, que només n'hi ha una. Per tant, la justícia i les normes han de ser iguals per a tothom.



- ASCEPTISIME:  No existeix la veritat. Segons Sòcrates que mitjançant la raó i el diàleg podriem arribar a la veritat.


4- Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filòsofics?
 - Per als sofistes la importància del llenguatge és la retòrica, l'art de parlar, ja que a l'àgora si convencies als ciutadants amb les teves idees el país o la polis niria com tu volies. Per a Sòcrates la importància del llenguatge es trovaba en el diàleg, ja que ho utilitzava per ajudar als altres a que trobéssin el seu camí per a la veritat.

5- Què penses de l'actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

- Crec que Sòcrates és una persona que es mereix ser recordada pel que va fer. Ell va sacrificar la seva vida
per la seva polis, perquè es donguéssin compte de que la seva mort perjudicaria més a l'àgora que a ell mateix. Ell no tenia por a la mort. Va ser una actitud de valentia. Preferia patir una injustícia que no cometrela...






GUILLEM CALLÍS.

Només sé que no sé res

"  "Només sé que sé que no sé res" va manifestar Sòcrates, el mestre de Plató, en un acte d'humilitat; és una de les frases més conegudes de la història del pensament filosòfic; per alguns comentaristes és una paradoxa, ja que Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res; la docta ignorància del que assumeix amb modèstia sincera que li queda molt per aprendre i, en el cas del discret Sòcrates, l'aprendre anava més referit als humans que no a la naturalesa física, el cosmos. En un passatge d'un diàleg de Plató, Sòcrates, envoltat de deixebles que extasiats contemplen una meravellosa posta de sol, escolta com un d'ells li pregunta: "com és que no sentiu cap emoció davant la bellesa que ens regala la naturalesa?", lacònicament li respon: "m'interessa més la bellesa de l'ànima de les persones". Aquest és el pas de la cosmologia a l'antropologia."
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/06/29/nomes-se-que-no-se-res/497869.html

Aquest text l'he tret d'un artícle del Diari de Girona, on Agustí Casanova i Marferrer, un dels redactors del diari, comenta la trajectòria fiolosòfica començant per Sòcrates. Comparteix, doncs, la idea de que Sòcrates ha influenciat moltíssim als filòsofs posteriors. M'ha sorprès la frase "Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res". És un dels típics jocs de paraules que et fan pensar i adonar-te que és veritat, que ell és humil en la seva relació amb els altres, tot fent veure que no sap res, però en realitat ja sap una cosa, que no sap res; que després caldria saber si això és cert, perquè potser sí que sap però diu que no sap res... Podriem seguir així molta estona, però la meva pregunta per concluir una mica a Sòcrates és, esteu d'acord amb el seu mètode?

Claudia Giner

Sòcrates vs Sofistes

Sòcrates es va oposar frontalment als sofistes. Ell no es presentava com a sofista, sinó com a filòsof, és a dir, ell no es considerava savi, sinó enamorat de la saviesa. Com que no era savi, no pretenia ensenyar res, i per tant no cobrava per parlar amb els seus seguidors.
Sòcrates estava interessat a trobar definicions universals de conceptes morals, és a dir, vàlides per a tots,i no pas relatives com les dels sofistes. Pretenia trobar la definició universal de justícia, bé, bellesa, virtut, amistat... En les definicions es posa de manifest l'essència o naturalesa de la cosa, el que la cosa és en si mateixa. El relativisme dels sofistes només és una manifestació de la seva ignorància de les definicions universals: com que no saben trobar-les, creuen que les definicions universals no existeixen.
Per descobrir les definicions universals hem de fer servir la raó. Cal oblidar la retòrica i optar per la racionalitat.


Aquí us deixo un petit resum amb las ideas bàsiques que diferèncien Sòcrates i els Sofistes. Vull destacar que el fet de que defensin coses totalment contraries no demostra tant per mi , com la manera de fer-ho, ja que Sòcrates ensenyava per ajudar a la gent que ho volia i de franc i els Sofistes ho feien cobrant i , per tant, a la poca gent que s'ho podia permetre, intentant ensenyar-li uns valors que poguesin traslladar a la política mitjançant la retòrica que era un factor molt destacat aleshores.

Milena García

TEMA 2- SOFISTES I SÒCRATES

SOFISTES I SÒCRATES

Sofistes:
    - L' oratòria és el mètode per aconseguir el poder
    - Són mestres de l'areté política
    - Feien classe als fills dels rics
    - Caracteístiques comunes:
         a- Positivisme                                      e- Nihilisme ontològic
         b- Convencionalisme                            f- Fenomenisme
         c- Sensisme                                         g- Relativisme
         d- Subjectivisme                                  h- Escepticisme
    - Dos pensadors importants:
        1- Protàgores:
             - Erística: art de polemitzar
             - Parla sobretot del subjectivisme i del relativisme
             - "L'home és la mesura de totes les coses"
        2- Gòrgies
             - Dedicat a l'art de la retòrica per arribar al poder
             - Relativista
             - "Res no és, si alguna cosa existís, seria incognoscible, si fos cognoscible, seria incomunicable":
                escepticisme i nihilisme ontològic.

Sòcrates:

    - Dialogava sense cobrar res a l'àgora
    - Busca assolir el coneixement de la veritat
    - " Només sé que no sé res"
    - Diàleg és el camí de la veritat
    - Mètode socràtic:
        1- Ironia: a) Es mostrava ignorant davant certes qüestions
                       b) Contradiccions de l'interlocutor
        2- Maièutica: a) Ajuda a trobar la veritat que hi ha a l'interior de la gent
     - Ètica de Sòcrates:
       - Recerca del bé col·lectiu (areté)= justícia
       - Intelectualisme moral: si coneixem el bé és impossible que actuem malament


Clàudia Giner

TEMA 1- FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

- Períodes del pensament grec
1- Físic o Presocràtic
     - Thales
     - Anaximandre
     - Anaxímenes
2- Humanístic
    - Sofistes
    - Sòcrates
3- Central o ontològic
    - Aristòtil
    - Plató
4- Ètic
    - Estoics
    - Epicuris
    - Cínics
5- Religiós o romà
    - Neopitagòrics
    - Neoplatònics

El pas del mite al logos

Mite:
    - Narració fabulosa
    - Situació arquetípica simbolitza conflicte existencial
    - Formats per:
       1 - Història
       2- Hermenèutica (interpretació)-> transmetre valors
    - Tipus:
       1- Sagues                1-Cosmogònics
       2- Contes                2- Teogònics
       3- Mites                  3- Antropogònics
                                      4- Etiològics
                                      5- Morals

Logos:
      - Jerarquia física que la raó no pot comprendre
      - Raó, pensament, lògica
      -Visió diferent de la realitat respecte el mite

El mite i el logos no són contradictoris.

Pensament i filòsofs presocràtics

a) Escola Jònica
   - Què és l'Argé (Arkhé)?
   - Què és la Phisis?

b) Thales de Milet
    - 1er filòsof
    - El seu argé és l'aigua

c) Anaximandre
   - El seu argé és l'apeiron (l'indeterminat o indefinit)
   - L'argé no és res físic

d) Anaxímenes
    - El seu argé és l'aire

e) Pitagòrics
    - El seu argé són els nombres
    - Argé no físic

f) Heràclit
   - El seu argé és el foc
   - "Panta rei" - tot flueix

g) Paramènides
    - Racionalisme radical
    - Dos vies de coneixement:
            - Via de la veritat
            - Via de l'opinió

h) Atomistes
    - Demòcrit:
         - El seu argé són els àtoms

i) Sofistes
    - Escèptics i relativistes
      

Clàudia Giner

La gran influència de Sòcrates

¨Sócrates ejercerá una influencia directa en el pensamiento de Platón, pero también en otros filósofos que, en mayor o menor medida, habían sido discípulos suyos, y que continuarán su pensamiento en direcciones distintas, y aún contrapuestas. Algunos de ellos fundaron escuelas filosóficas conocidas como las ¨escuelas socráticas menores¨, como Euclides de Megara (fundador de la escuela de Megara), Fedón de Elis (escuela de Elis), el ateniense Antístenes (escuela cínica, a la que perteneció el conocido Diógenes de Sinope) y Aristipo de Cirene (escuela cirenaica)¨




A classe hem estudiat el pensament de Sòcrates, en que basava las sevas ideas i la seva trajectoria. Desprès de buscar i llegir un altre cop la biografia de l'autor i veure aquest petit text que parla de la seva influència, he fet una petita reflexiò.He pensat que nosaltres a classe estudiem les idees més bàsiques que va expressar l'autor , però que, de veritat  hauriem de valorar molt més el que va dir , el que va treballar i de la manera que ho va fer.Per què dic això? Doncs perquè Sòcrates va viure al segle 470 a.C i tot i que no va esciure res, i no hi ha actualment cap document que guardi el que va dir, dediquem hores de classe a estudiar-lo i gran part de la societat el coneix i a sentit a parlar d'ell cosa que crec que té molt de mèrit perquè estiguem d'acord o no en els seus ideals i en la seva manera de pensar, el coneixem. Crec que va ser una base i una gran font d'inspiració per a filosofs posteriors i ho és avui per molta gent.
Us convido a que desprès d'haver estudiat l'autor valoreu, el que han produït les seves idees i us pregunteu el per què.No estaria de més, com Sòcrates va dir:

Nomès hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal : la ignorància.






Milena García

El judici final a Sòcrates

Aquest vídeo mostra com va ser el judici popular que es va fer a Sòcrates. En ell apareix Sòcrates defensant la seva conducta i donant motius per els quals no hauria de ser executat. En tot moment es mostra ferm a les seves ideologies, com va explicant el periodista que li tradueix a la Sofia el diàleg grec. La meva pregunta és: penseu que Sòcrates va massa lluny a l'hora de fer preguntes crítiques a la gent?

QUESTIONARI TEMA 1 : FILOSOFIA PRESOCRÀTICA


1-En quants periodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
És divideix en les següents cinc etapes:
-Període físic o presocràtic
-Període humanístic
-Període central o ontològic
-Període ètic
-Període religiòs o romà

2-A quina etapad de la filosofia grega pertanyen els estoics?I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període étic, mentre que , els neoplatònics pertanyen al període religiós o romà.

3-Escriu en tres línies en que consisteix ¨el pas del mite al logos¨.
El pas del mite al logos és el moment en que neix la filosofia, és quan és comença a utilitzar la raó en els pensaments i es deixa de banda la imaginació i la part ética que s'utilitzaven fins aleshores en els mites.


4-Com es poden classificar els mites?
-És poden classificar segons la seva funció:
  -Cosmogènics (volen explicar la creació del mòn)
-Teogènics (expliquen l'origen dels Dèus)
-Antropogènics (expliquen la creació de l'home)
-Etiològics (expliquen la vida del més enllà)
-Morals (expliquen la lluita entre el bé i el mal)
-Segons el tema del relat distingim també entre mites, sagas i contes.

5-Quina és la intenció i el valor dels mites?
Els mites tenen un caràctes existencial, volen donar lliçons de comportament social i moral d'una manera educativa.

6-Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
-Apol.lo que és el representant dels déus aeris i és el símbol dels déus de sobirania.
-Dionís que simbolitza els déus terrestres.

7-En que consisteix el ¨Problema de l'Altheia¨?
El problema de l'Altheia explica si podem conèixer o no la veritat, basant-se en l'existència d'una veritat a la que antigament nomès arribaven els il.luminats que tenien més poder, perquè sabien més. Aleshores, quan van aparèixer els filosofs van tenir un accès a aquesta directe ja que feien ús de la raò.

8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Hi han quatre factors que van influïr en aquest factor:
 - Econòmic: Grècia necessita el contacte amb altres civilitzacions per comercialitzar i això provoca que puguin contrastar les seves maneres diferents d'entendre el món amb altres cultures.
- Sociològic: Els grecs tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i la seva manera de fer. Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta.
- Religiós: Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos.
- Educatiu: Els grecs tenen l'obligació de participar en la política de les ciutats: han de saber argumentar, debatre i buscar raons per les accions i decisions que es prenen. Per tant, utilitzen sempre el logos i han de deixar de basar-se en mites.

9-Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
Tales pensa que l'origen de tot, l'arkhé , és l'aigua i el seu plantejament gira al voltant d'aquesta. De manera que pensa que tot és físic i material,que les coses tenen un origen bastan en un element natural , per tant, lògic.
En canvi, Pitàgores defensa l'arkhé com un conjunts de nombres que el formen. Per tant, las sevas teories sòn més abstractes. Pensa que les matemàtiques són l'origen i el component de tot.

10-En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
Heràclit defensava una idea de canvi en l'Univers, diu que tot està en continu moviment. Per el contrari la Parmènides afirma que el canvi no existeix ja que és lògicament contradictori, arriba a la conclusió que el canvi és passar de ser a no-ser i que si no-som no exisitim i que , per tant, el canvi no és pot donar.

11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Com ha teories més actuals podem concretar tres:
-Pitàgores que defensava les matemàtiques, i que actualment sòn la base de la ciència , per tant, un factor bàsic avui en dia.
-Heràclit que defensa el contiu moviment de l'Univers , factor que és segueix afirmant avui en dia.
-Demòcrit que defensava una teoria Atomista,on deia que els àtoms són la particula més petita que existeix i que és el que forma totes les coses.Teoria que s'afirma i es demostra avui en dia.

Intel·lectualisme moral

Sòcrates: Intel·lectualisme moral

Aquest vídeo és de la pel·lícula sobre Sòcrates. Podem veure com parla de l'Intel·lecutalisme moral, el que diu ell és que els homes que fan mal és perquè no coneixen el bé, per tant són ignorants. Durant un diàleg amb un dels que l'escolta surt la frase:  "La virtut és la pràctica i el coneixement del propi bé" Què vol dir per vosaltres aquesta frase?

Marta Villalobo

Prometeu i Pandora

Caixa de Pandora

Prometeu  era fill del tità Jàpet. Els grecs deien que va ser ell qui va crear els homes, modelant-los amb fang a la imatge dels déus. Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: 

Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts: 

- En un hi havia la carn i les entranyes

- En l'altre els ossos i el greix coberts de la pell

Va donar a triar a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix per als déus.

Però Zeus, irat per l'engany de Prometeu, va llançar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, tot condemnant-los a patir fred i fam. Empès per la compassió, Prometeu va robar el foc amagant-lo en una canya i el va donar als homes.

De nou la còlera de Zeus va caure sobre els homes. Va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l'encís, Atenea el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost dels mots grecs pan 'tot' i dóron 'regal', fa referència als dons que va rebre de tots els déus o al fet que ella mateixa va ser un regal de tots els déus.

Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, malgrat l'avís del seu germà Prometeu que es malfiés de qualsevol regal de Zeus. A casa d'Epimeteu Pandora va trobar una capsa. Incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i immediatament en van eixir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l'esperança. Des d'aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança.

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus: va ser encadenat al mont Caucas, on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així va restar sotmès a un sofriment perpetu. Al cap dels segles Prometeu va ser salvat per Hèraclit, que va matar l'àguila amb les seves fletxes i el va alliberar de les seves cadenes. Orgullós de la gesta del seu fill, Zeus no ho va impedir.

Aquest és un mite grec que he decidit posar primer perquè ens explica, segons els grecs, quin és l'origen de l'home i també perquè els mites i la filosofia tenen alguna cosa a veure i és que els mites parlen de situacions humanes tràgiques i profundes i  donen lliçons de comportament moral i social, amb això m'agradaria que llegisiu el mite i em diguesiu que significa per vosaltres la caixa de Pandora.

Per mi significa que allò que sembla molt atractiu i que és temptador pot resultar ser molt perjudicial. No et fiis de les aparençes que enganyen.

Marta Villalobo