Sòcrates es va oposar frontalment als sofistes. Ell no es presentava com a sofista, sinó com a filòsof, és a dir, ell no es considerava savi, sinó enamorat de la saviesa. Com que no era savi, no pretenia ensenyar res, i per tant no cobrava per parlar amb els seus seguidors.
Sòcrates estava interessat a trobar definicions universals de conceptes morals, és a dir, vàlides per a tots,i no pas relatives com les dels sofistes. Pretenia trobar la definició universal de justícia, bé, bellesa, virtut, amistat... En les definicions es posa de manifest l'essència o naturalesa de la cosa, el que la cosa és en si mateixa. El relativisme dels sofistes només és una manifestació de la seva ignorància de les definicions universals: com que no saben trobar-les, creuen que les definicions universals no existeixen.
Per descobrir les definicions universals hem de fer servir la raó. Cal oblidar la retòrica i optar per la racionalitat.
Aquí us deixo un petit resum amb las ideas bàsiques que diferèncien Sòcrates i els Sofistes. Vull destacar que el fet de que defensin coses totalment contraries no demostra tant per mi , com la manera de fer-ho, ja que Sòcrates ensenyava per ajudar a la gent que ho volia i de franc i els Sofistes ho feien cobrant i , per tant, a la poca gent que s'ho podia permetre, intentant ensenyar-li uns valors que poguesin traslladar a la política mitjançant la retòrica que era un factor molt destacat aleshores.
Milena García
Crec que Sòcrates era una persona única.
ResponEliminaTampoc em posaria en contra els sofistes, ja que ells feien el que els agradava, ensenyar, i a canvi cobraven per poder viure. De fet, a l'actualitat, és així, un professor cobra per ensenyar, i un metge cobra per curar. El que sorprèn és que Sòcrates no li importaba la manera en que pogués viure, com he dit crec que era una persona única i, pel que ens han ensenyat, espectacular.
Comparteixo la opinió amb el comentari anterior. Penso que si nosaltres mateixos hem prestat més atenció a l'hora d'estudiar a un sol filòsof (Sòcrates) que a l'hora d'estudiar a un grup de filòsofs (sofistes) és perquè qui té més importància o ha aportat més a la filosofia és Sòcrates. Tot i això, penso que tots els anteriors filòsofs han aportat alguna cosa a la filosofia, per molta o poca que sigui: Thales va ser el primer filòsof, els presocràtics en general van començar a pensar de manera racional i veient des d'un altre punt de vista la realitat, diferent del mite; els sofistes van anar una mica més enllà i no només es van centrar en l'argé (principi comú en totes les coses que ho mou tot) i van raonar també sobre termes més abstractes, com la veritat. I llabors arribem a Sòcrates, que és la cirera del pastís, i que ens fa adonar, fins i tot ara, de la mediocritat i la ignorància en la que vivim. Sòcrates és transgressor, sensat, intel·ligent, humil i molt sabi, com diuen en el comentari anterior, és únic.
ResponEliminaClàudia Giner
ResponElimina