Només sé que no sé res

"  "Només sé que sé que no sé res" va manifestar Sòcrates, el mestre de Plató, en un acte d'humilitat; és una de les frases més conegudes de la història del pensament filosòfic; per alguns comentaristes és una paradoxa, ja que Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res; la docta ignorància del que assumeix amb modèstia sincera que li queda molt per aprendre i, en el cas del discret Sòcrates, l'aprendre anava més referit als humans que no a la naturalesa física, el cosmos. En un passatge d'un diàleg de Plató, Sòcrates, envoltat de deixebles que extasiats contemplen una meravellosa posta de sol, escolta com un d'ells li pregunta: "com és que no sentiu cap emoció davant la bellesa que ens regala la naturalesa?", lacònicament li respon: "m'interessa més la bellesa de l'ànima de les persones". Aquest és el pas de la cosmologia a l'antropologia."
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/06/29/nomes-se-que-no-se-res/497869.html

Aquest text l'he tret d'un artícle del Diari de Girona, on Agustí Casanova i Marferrer, un dels redactors del diari, comenta la trajectòria fiolosòfica començant per Sòcrates. Comparteix, doncs, la idea de que Sòcrates ha influenciat moltíssim als filòsofs posteriors. M'ha sorprès la frase "Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res". És un dels típics jocs de paraules que et fan pensar i adonar-te que és veritat, que ell és humil en la seva relació amb els altres, tot fent veure que no sap res, però en realitat ja sap una cosa, que no sap res; que després caldria saber si això és cert, perquè potser sí que sap però diu que no sap res... Podriem seguir així molta estona, però la meva pregunta per concluir una mica a Sòcrates és, esteu d'acord amb el seu mètode?

Claudia Giner