Com ja hem pogut comprovar a classe, a la pel·lícula Matrix hi ha multitut de referències al mite de la caverna platònic, però també hi ha una altra pel·lícula, El show de Truman, en la qual es poden trobar referències de Plató.
A continuació faré una explicació sobre algunes de les referències que podem trobar a la pel·lícula Matrix:
La història transcorre a l'any 2160, aproximadament, encara que en un principi sembla desenvolupar-se a l'any 1999, any en el que Thomas Anderson (Keanu Reeves) creu que està vivint. Aquesta dualitat temporal s'explica per mitjà de dos móns paral·lels, al igual que en el mite de la caverna (món semsible/món intel·ligible). La caverna estaria reencarnada a l'any 1999 i Matrix és la realitat, és a dir, el món exterior a la caverna, el món de les idees.
En Thomas, per la seva afició als odrinadors i la informàtica, acaba descobrint Matrix i, sense saber molt bé el que és, es veu atret per aquest món i coneix a la Trinity, una rebel que lluita contra Matrix i que guia a en Neo (en Thomas Anderson a Matrix) a en Morpheus, el líder del grup rebel.
Així doncs, el món en el qual es Neo està immers és la caverna, un lloc obscur i irreal en el qual l'individu es creu lliure i on creu controlar la seva vida, que tot el que coneix (el que el rodeja) és la realitat absoluta. Quan la Trinity es troba a en Neo li aconsella que descobreixi Matrix:
"...Conoces ese camino, sabes perfectamente dónde acaba..."
Amb això el que li vol dir és que el món tal i com el coneix i el viu no és el real. La realitat (el món exterior en relació al mite) és Matrix, on els dominadors són les màquines, que s'han rebelat contra l'home. Les màquines mantenen esclaus als éssers humans en una espècie de camp on se'ls cultiva, i són utilitzats per a crear energia.
Un dels diàlegs més importants de la pel·lícula és el d'en Morpheo i en Neo en el seu primer encontre:
"...Es el mundo que ha sido puesto ante tí para ocultarte la realidad..."
En contraposició al mite de la caverna aquest món al qual en Morpheo es refereix són les sombres, que era l'únic que podien veure, la successió de sombres d'objectes posats davant dels homes, que no tenien conciència de l'existència d'una altra cosa.
A continuació en Morpheo diu:
"... que eres un esclavo, Neo, igual que los demás naciste en cautiverio, naciste en una prisión que no puedes ni saborear, ni oler, ni tocar, una prisión para tu mente..."
Considero que aquesta és una de les frases més importants de tota la pel·lícula i que interpreta amb molt encert la caverna de Plató, la divisió entre el món de les idees i la caverna el món corporal en el que la ment es troba empresonada, no pot conèixer l'exterior. Més tard en un nou diàleg amb en Neo el mateix personatge afirmarà:
"... Matrix es un mundo imaginario generado por ordenador, construido para mantenernos bajo control y convertir al seu humano en esto...(y le enseña una pila)..."
La ment es troba empresonada en el cos que li impedeix ser lliure.
"...Lo único que te ofrezco es la verdad, nada mas..."
Aquesta frase li deu en Morpheo a en Neo per tal que aquest doni el sou consentiment, abans d'arrancar el seu cos del lloc en el que ara es trobaba, de la gris i obscura caverna.
A partir d'aquest moment comença per a en Neo el descobriment de la verdad, la sortida de la caverna, desperta i es veu a sí mateix i als demés éssers humans tancats en càpsules, com li havia dit en Morfeo, i posteriorment cau per una sèrie de túnels fins a la sortida. Comença a veure la llum, la qual al igual que en el mite és font de confusió i al principi és difícil de veure i de reaccionar, però a la vegada és l'origen de llibertat.
"... Bienvenido al mundo real..."
Així el rep Morfeo.
Una altra referència Platònica que poder trobar és la que es refereix a la divisió entre el cos i l'ànima. Plató parlava d'una dualitat entre el cos i l'ànima. A la pel·lícula aquesta referència a la dualitat es pot observar en tots moments. Un exemple és durant l'entrenament d'en Neo, en el qual lluita amb en Morfoe en un programa d'ordinador en el qual s'integren les seves ments mentre que els seus cosses es mantenen endollats a la nau. Un altre exemple és quan els rebels s'integren a Matrix però els seus cossos també es mantenen endollats a la nau. Plató conceb a l'ésser humà com a una unitat, en el qual el cos no pot viure sense la ment. Això també està present en la pel·lícula, quan en Neo li pregunta a en Morfeo:
"... Si te matan en Matrix, ¿mueres aquí?..."
Aquest respondrà:
"... El cuerpo no puede vivir sin la mente..."
Aquest és un recull molt reduit de totes les referències al pensament platònic, ja que n'hi ha moltes.
La pel·lícula d'El show de Truman també té referències de Plató. He buscat informació respecte això i el que he trobat és el següent:
La película el show de Truman empieza con una frase del personal que presenta al director:
“Si bien el mundo de Truman es una falsificación, el propio Truman es una realidad”. 2
Truman ( Jim Carrey) un hombre manejado por la mano del propio hombre que ha nacido y se ha creado en un inmenso ser cinematográfico, donde todo le parecía muy normal porque se había acostumbrado a ello, y eso le paso a Truman cuando Lauren (Silvia) le dijo
“Truman, fingen alrededor de ti. Esto es falso” (cogió la arena de la playa).2
A partir de este momento empezó a recapacitar al ver lo que todo lo que veía era siempre lo mismo y muy extraño. El desconoce esto ¿Qué sabe Truman de la realidad? Que la realidad es el mundo en el que vive, que es lo que ve, pero todos sus alrededores son un simulacro. Esto es igual que los encadenados que desde que nacen en la caverna platónica tienen como realidad las sobras, es lo único que pueden conocer, pues el mundo real está fuera. La caverna ha sido creada por un director de cine en el cual conviven con Truman actores que estos se hacen pasar por: esposa, amigos, madre, padre...
Truman es prisionero de una vida de apariencias y los telespectadores que le observan pertenecen a la verdadera realidad.
“Figúrate ahora unas personas que pasan a lo largo del tabique llevando objetos de toda clase, figuras de hombres, de animales de madera o de piedra, de suerte que todo esto sobresale del tabique. Entre los portadores de todas estas cosas, como es natural, unos iran hablando y otros pasaran sin decir nada” 3
En el caso del show de Truman, el protagonista solo conoce el mundo en el que ha nacido por ello para él es la verdadera realidad, solo ve los objetos que transportan los portadores que son la forma de actuar de los actores de acuerdo a lo que dice el director, solo oye los ecos producidos por los actores que transmiten lo que el guionista inventa, y esto le parece natural ya que es lo único que conoce.
El se cansó de todo lo que allí estaba ocurriendo, ya que oía y le ocurrían cosas muy raras y decidió marcharse a Fitchi a buscar su gran amor, Lauren, la cual formaba parte de la realidad y le veía en la televisión todos los días. Truman se escapa venciendo su miedo a navegar ya que su padre se había ahogado. Una vez que encuentra la salida de la caverna la cual desconocía hasta el momento porque las cadenas le impedían moverse (en el caso de Truman, la sociedad representada por los actores le impedían ver la salida). La primera pregunta que se hace una vez que conoce la salida hacia la realidad es
“quien soy yo” 2
nada era real a lo que el director le contesta
“tu eres real” 2 (refiriéndose a su mente la cual Platón había considerado como una parte encerrada en el cuerpo al igual que Truman estaba encerrado dentro del plató).
El mundo exterior es fuente de conocimiento para la mente de Truman, es el lugar donde se encuentran los objetos reales y nos los decorados.
Tales eventos son posibles por que los realizadores de ambas películas las sostienen sobre los mínimos de la existencia de dos mundos, la caverna y el mundo inteligible. En definitiva, vemos como hoy en día, pese a la modernidad que nos envuelve y a la revolución que supone el descubrimiento de nuevas tecnologías, es posible que tratemos de desgajarnos de lo que son los fundamentos del pensamiento occidental ya que esto supone la base de nuestro conocimiento y de nuestro modo de pensar, del mismo modo que influye en nuestra capacidad creadora. Por tanto, es necesario que continuemos aferrándonos a todos esos principios filosóficos si queremos comprender, no sólo la literatura y el arte que han aparecido sino también la que esta por venir.
En fí, em sembla molt interessant el fet que el pensament de fiolòsofs de fa tants segles encara perduri i dóni tema a parlar, per això he volgut tractar aqwuestes dues pel·lícules de les últimes dècades, tot i que n'hi ha d'altres.
Clàudia Giner
ResponElimina