- Aristòtil neix a l'any 384 a Estagira. Amb disset anys ja entra a l'Acadèmia, on romàn fins la mort de Plató.
- Aristòtil no només era filòsof, sinó que tenia coneixements de gairebé totes les ciències. Així ho semostra en les 34 obres que escriu, en les quals parla de tot tipus de ciència.
- Pel que fa a la metafísica, Aristòtil fa una teoria sobre la realitat.
- La realitat és l'ésser, el que "és".
- L'ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els nostres sentits.
- Hi ha 10 categories de l'ésser (maneres de ser). La primera és la Substància.
- La Substància defineix les coses, fa que siguin el que són i no una altra cosa. La substància és una categoria necessària.
- Les altres 9 categories no són necessàries, són accidentals (accidents):
- Quantitat
- Qualitat
- Acció
- Passió
- Relació
- Lloc
- Temps
- Posició
- Estat
- Teoria Hilemòrfica: l´ésser és matèria + forma substancial
- Matèria: substrat real que posseeix tot ésser. És indeterminada.És principi d'individualització.
- Forma: determina la matèria, fent que cada cosa sigui el que és.
- L'ésser és matèria + forma i està compost de cos (matèria) i ànima (forma).
- L'ànima és mortal.
- Substància primera i substàncies segones:
- Fora de la ment només existeixen éssers singulars (substàncies primeres)
- La ment els organitza en classes o subclasses (substàncies segones). La substància segona equival a la "idea" de Plató, però Aristòtil diu que aquestes no existeixen sense les substàncies primeres.
- La substància primera està sotmesa al canvi i la substància segona no.
- Estudi del canvi: Teoria de l'acte i la potència.
- Matèria: ésser en potència (el que l'ésser pot ser)
- Forma: ésser en acte (allò que l'ésser és)
- Les 4 causes del canvi:
- Causa material: el substrat físic de tot ésser.
- Causa formal: el que fa que un ésser sigui el que és i no un altre.
- Causa eficient: l'agent que produeix l'ésser (l'home, la natura)
- Causa final: La finalitat per la qual l'ésser és. És la més important, la que fa que l'ésser tingui raó de ser. Tot el que existeix tendeix cap a una finalitat.
- Tipus de canvi: 3 elements
- Matèria o substrat: el que no canvia
- Privació de la forma: el que encara no és, però serà
- Actualització de la forma: nova forma adquirida.
- Matèria primera/ matèria segona:
- Matèria primera: substrat que roman sota tot canvi, accidental o substancial.
- Intel·ligible
- Matèria pura
- Ingenerable
- Comuna a totes les substàncies
- A partir d'aquesta matèria primera hi ha les matèries segones, les quals estan sempre unides a formes determinades, construint els compostos substancials.
- Antropologia: Teoria de l'home
- L'home és un compost de matèria (el cos) i forma (ànima) que no es poden separar. La mort d'un equival a la mort d'un altre.
- L'ànima és portadora de vida.
- Home = ànima racional
- 3 tipus d'ànima:
- Vegetativa: nutrició i reproducció (plantes)
- Sensitiva: percepció sensible, moviment local (animals)
- Racional: enteniment i raó (humans)
- Teoria del coneixement
- En néixer no sabem res, ment en blanc.
- Amb els sentits, la ment s'omple de sensacions que es guarden en la memòria i permeten acumular experiència.
- Amb l'experiència es produeix l'abstracció, origen de la ciència.
- Cosmologia:
- La Terra és el centre de l'Univers.
- La Terra és esfèrica
- La Terra és immòbil
- Al voltant d'ella giren esferes transparents (lluna, planetes, sol i estrelles)
- Ètica i Política:
- El bé és allò que tothom desitja, la recerca del bé és natural
- Tot ésser tendeix a una finalitat (telos) i quan arriba a assolir-la arriba al seu bé. La finalitat dels homes és la felicita (Eudemonisme)
- Ètica i política lligades amb el bé.
- Vitut: tret del caràcter. Saber escollir el terme mitjà entre dues actituts extremes. La bona vida és la guiada per la vitut i la raó. 2 tipus de virtuts:
- Morals: s'assoleixen amb la pràctica i es converteixen en costums
- Intel·lectuals: s'aprenen gradualment
- L'estat és una entitat natural, damunt de la família. Tendeix cap al bé suprem de la societat.
- Admet l'esclavitut, basada en les diferències inherents dels individus.
- Fa la distinció entre valor d'ús i valor de canvi.
- Formes de govern correctes: monarquia, aristocràcia i timocràcia
- Formes de govern desviades: tirania, oligarquia i democràcia.
- Crítiques a Aristòtil
- Acceptació esclavitut
- Masclisme
- Elitisme
- Substància humana
- Vaguetat
- Física i astronomia
- Aportacions d'Aristòtil
- Idea de causa
- Idea de finalitat
- Binomi matèria-forma
- Sil·logisme
- Funció social de l'obra artística i literària
- Formulació empirista del coneixement.
Clàudia Giner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada