Llibre VII. La República de Plató

RESUM DEL LLIBRE VII DE PLATÓ:

[El mite de la caverna. Descripció de la situació dels empresonats.]

Es presenta el mite de la caverna. Hi ha uns presoners en una cova que només veuen les ombres d'uns objectes transportats. Quan aquests presoners s'alliberen, surten de la cova i veuen els objectes reals, no es creuen que ho siguin, ja que mai abans els havien vist i només es creuen allò que han vist anteriorment, que és l'única realitat que coneixen.

[Procés de pujada a la llum i tornada a davallar a la caverna.]

Quan un presoner s'allibera i surt de la cova, primer li farà mal la llum i només podrà fer dues coses: tornar a la cova i no arribar al Bé, o lluitar contra la llum i ascendir al món real. S'ha d'esforçar per veure el que hi ha fora de la cova, que és la realitat. Aquest esforç s'anomena Paideia.

Quan vegi el Sol veurà que aquest li mostra la veritat. I un cop hagi conegut la veritat, els seus companys de la cova li faran pena perquè no sabran el que és realment cert, no coneixeran el Bé com ell. Quan torni a baixar a la cova, els companys no el creuran i pensaran que tot el que hi ha fora de la cova és dolent i incert, ja que és oposat al que ells han cregut sempre. Així doncs, el mataran si els intentés portar cap amunt.

[Explicació i aplicació de la imatge.]

En aquesta part Plató ens fa l’explicació del significat del mite de la caverna. A una comparació entre l’estança a la presó amb tot allò que percebem mitjançant els sentits. Compara el foc amb el Sol, totes dues fonts del coneixement. Compara també la pujada de la cova a l’exterior amb la de l’ànima al món intel·ligible. També ens diu que amb un gran esforç podem veure la idea del Bé, que està al damunt de tot allò que podem conèixer, al món cognoscible. Qui arriba a aquest cim, al Bé, la seva ànima queda obligada a romandre en aquest món.

Quan una persona baixa un altre cop del món intel·ligible al sensible, queda cegada per la veritat i fa el ridícul, ja que els que es troben dins de la cova consideren que sortir fora és dolent, perquè veuen que quan tornen es queden cecs. En canvi, pujar de baix a dalt no és fer el ridícul, ja que es passa de la ignorància al coneixement i, per tant, a l’aclariment.

[Conseqüència: l’educació només és possible per un viratge total de l’ànima.]

L’educació no és un coneixement que s’introdueixi a algú que no en té, sinó que consisteix en fer tot un procés per descobrir el coneixement que tenim inherent i d’origen diví, però que cal recordar-lo. Aquest procés l’hem de fer nosaltres mateixos, i pot concloure en quelcom profitós i útil però, també, contra més sabem més mal podem fer.

Els que arriben al coneixement han de dedicar-se a ensenyar i ajudar als altres per a que també hi arribin.

Llavors, qui té coneixement fa el Bé, i si s’ensenya als nens des de petits podem evitar que adquireixin mals hàbits que els facin ser dolents i no obrar fent el Bé. S’ha de guiar a les persones per arribar a la contemplació del Bé i que un cop hagin arribat es puguin adaptar a la llum i no cedeixin, és a dir, que no tornin a baixar al món dels empresonats. Perquè si baixen serà injust: viuran una vida inferior quan podrien viure una superior.

[Precisament els filòsofs més formats cm a tals, cal que els obliguem a governar fins i tot contra la seva voluntat.]

Plató considera que els filòsofs són els que han de governar perquè existeix un paral·lelisme entre l’ànima i la política. Qui coneix el Bé podrà governar millor que qualsevol altre. Per tant, com que els filòsofs coneixen el Bé, són els millors per a governar.

La llei ha de servir per a que els homes beneficiïn a la comunitat i per això els filòsofs, com que coneixen el Bé, saben el que li cal a la ciutat.

[Tots els altres sabers són propedèutics per a la dialèctica, per tal com ella és saber referit al ser.]

En aquest fragment es diu que la manera d’arribar al Bé és la dialèctica, ja que aquesta mostra la realitat en sí mateixa i no imatges ni ombres. La dialèctica és l’única art que et mostra la veritat de manera objectiva, ja que totes les altres arts també poden mostrar la veritat però segons com la veuen els homes i, per tant, de manera subjectiva. La dialèctica és l’únic recurs per mostrar el saber.

[Compendi sobre la situació i la tasca de la dialèctica.]

El mètode dialèctic és el que permet saber perque suprimeix les hipòtesis i se centra en el principi mateix. Per trobar la veritat s’utilitzen els coneixements de totes les arts. Aquestes, donen una reflexió, que no és tan poc com una opinió però tampoc arriba a ser saber, ja que el saber es troba a dalt de tot i només el dóna la dialèctica, l’art més important de totes.

Plató parla de les parts del pensament: les dues primeres: intel·lecció (saber i enteniment) i les dues últimes: opinió (creença i semblança). Les primeres parts van sobre l’essència i les segones sobre el gènesi. La primera és l’intel·ligible i la segona l’opinable.

Defineix la dialèctica com la via per arribar a l’essència de totes les coses (el Bé). Per tant, cal educar mitjançant la dialèctica per a que la gent es faci preguntes i les respongui de la manera més racional possible i pugui governar, ja que ell negaria que els seus fills governessin la ciutat si fossin irracionals.

Per fer un paral·lelisme entre el mite de la caverna i la dialèctica podem dir que el fet d’alliberar-se de les cadenes i ascendir al Bé, en el món real es fa mitjançant la dialèctica, que és la preparació per arribar a la veritat i no tornar enrere.

TEMES QUE ES TRACTEN:

Dialèctica                La veritat                                  Política

Esforç                    El mite de la caverna                            Coneixement

El bé                      Educació

Milena García,Sheila Alvaro, Martí Ventura, Marina Gàlvez, Itziar Muiños

Resum del Tema 4: Arsitòtil

 EL PENSAMENT ARISTOTÈLIC:

• Aristòtil neix a l'any 384 a Estagira. Amb disset anys ja entra a l'Acadèmia, on romàn fins la mort de Plató. 

• Aristòtil no només era filòsof, sinó que tenia coneixements de gairebé totes les ciències. Així ho semostra en les 34 obres que escriu, en les quals parla de tot tipus de ciència. 

• Pel que fa a la metafísica, Aristòtil fa una teoria sobre la realitat.

                - La realitat és l'ésser, el que "és".
                - L'ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els nostres sentits.
                - Hi ha 10 categories de l'ésser (maneres de ser). La primera és la Substància.
                - La Substància defineix les coses, fa que siguin el que són i no una altra cosa. La substància és una   categoria necessària.
                - Les altres 9 categories no són necessàries, són accidentals (accidents):
                               - Quantitat
                               - Qualitat
                               - Acció
                               - Passió
                               - Relació
                               - Lloc
                               - Temps
                               - Posició
                               - Estat

• Teoria Hilemòrfica: l´ésser és matèria + forma substancial

                     - La substància es divideix en: Matèria i Forma.
                     - Matèria: substrat real que posseeix tot ésser. És indeterminada.És principi d'individualització.
                     - Forma: determina la matèria, fent que cada cosa sigui el que és.
                     - L'ésser és matèria + forma i està compost de cos (matèria)  i ànima (forma).
                     - L'ànima és mortal.
                     - Substància primera i substàncies segones:
                             - Fora de la ment només existeixen éssers singulars (substàncies primeres)
                             - La ment els organitza en classes o subclasses (substàncies segones). La substància segona equival a la "idea" de Plató, però Aristòtil diu que aquestes no existeixen sense les substàncies primeres.
                              - La substància primera està sotmesa al canvi i la substància segona no.

• Estudi del canvi: Teoria de l'acte i la potència.
                      - Matèria: ésser en potència (el que l'ésser pot ser)
                      - Forma: ésser en acte (allò que l'ésser és)
                      - Les 4 causes del canvi:
                                - Causa material: el substrat físic de tot ésser.
                                - Causa formal: el que fa que un ésser sigui el que és i no un altre.
                                - Causa eficient: l'agent que produeix l'ésser (l'home, la natura)
                                - Causa final: La finalitat per la qual l'ésser és. És la més important, la que fa que l'ésser tingui raó de ser. Tot el que existeix tendeix cap a una finalitat.
                         - Tipus de canvi: 3 elements
                                - Matèria o substrat: el que no canvia
                                - Privació de la forma: el que encara no és, però serà
                                - Actualització de la forma: nova forma adquirida.
                         - Matèria primera/ matèria segona:
                                 - Matèria primera: substrat que roman sota tot canvi, accidental o substancial.
                                                             - Intel·ligible
                                                             - Matèria pura
                                                             - Ingenerable
                                                             - Comuna a totes les substàncies
                                  - A partir d'aquesta matèria primera hi ha les matèries segones, les quals estan sempre unides a formes determinades, construint els compostos substancials.
  
  
• Antropologia: Teoria de l'home
  
              - L'home és un compost de matèria (el cos) i forma (ànima) que no es poden separar. La mort d'un equival a la mort d'un altre.
               - L'ànima és portadora de vida.
               - Home = ànima racional
               - 3 tipus d'ànima:
                     - Vegetativa: nutrició i reproducció (plantes)
                     - Sensitiva: percepció sensible, moviment local (animals)
                     - Racional: enteniment i raó (humans)
  
• Teoria del coneixement
  
                 - En néixer no sabem res, ment en blanc.
                 - Amb els sentits, la ment s'omple de sensacions que es guarden en la memòria i permeten acumular experiència.
                 - Amb l'experiència es produeix l'abstracció, origen de la ciència.
  
  
• Cosmologia:
  
                 - La Terra és el centre de l'Univers.
                 - La Terra és esfèrica
                 - La Terra és immòbil
                 - Al voltant d'ella giren esferes transparents (lluna, planetes, sol i estrelles)
  
                 
• Ètica i Política:
                 - El bé és allò que tothom desitja, la recerca del bé és natural
                 - Tot ésser tendeix a una finalitat (telos) i quan arriba a assolir-la arriba al seu bé. La finalitat dels homes és la felicita (Eudemonisme)
                 - Ètica i política lligades amb el bé.
                 - Vitut: tret del caràcter. Saber escollir el terme mitjà entre dues actituts extremes. La bona vida és la guiada per la vitut i la raó. 2 tipus de virtuts:
                                    - Morals: s'assoleixen amb la pràctica i es converteixen en costums
                                    - Intel·lectuals: s'aprenen gradualment
                 - L'estat és una entitat natural, damunt de la família. Tendeix cap al bé suprem de la societat.
                 - Admet l'esclavitut, basada en les diferències inherents dels individus.
                 - Fa la distinció entre valor d'ús i valor de canvi.
                 - Formes de govern correctes: monarquia, aristocràcia i timocràcia
                 - Formes de govern desviades: tirania, oligarquia i democràcia.
  
• Crítiques a Aristòtil
         - Acceptació esclavitut
         - Masclisme
         - Elitisme
         - Substància humana
         - Vaguetat
         - Física i astronomia
  
• Aportacions d'Aristòtil
         - Idea de causa
         - Idea de finalitat
         - Binomi matèria-forma
         - Sil·logisme
         - Funció social de l'obra artística i literària
         - Formulació empirista del coneixement.
  
  
  Clàudia Giner
  
  
  

Presència de les idees de Plató en pel·lícules de la nostra època

Actualment és impossible negar la presència de Plató a les nostres vides i la influència que ha tingut en la nostra forma de pensar. Plató és la base de la literatura occidental i també la base de molts escriptors, però no només això, sino que també han pres les seves idees en el cinema, com hem pogut veure amb Matrix.

Com ja hem pogut comprovar a classe, a la pel·lícula Matrix hi ha multitut de referències al mite de la caverna platònic, però també hi ha una altra pel·lícula, El show de Truman, en la qual es poden trobar referències de Plató.

A continuació faré una explicació sobre algunes de les referències que podem trobar a la pel·lícula Matrix:

La història transcorre a l'any 2160, aproximadament, encara que en un principi sembla desenvolupar-se a l'any 1999, any en el que Thomas Anderson (Keanu Reeves) creu que està vivint. Aquesta dualitat temporal s'explica per mitjà de dos móns paral·lels, al igual que en el mite de la caverna (món semsible/món intel·ligible). La caverna estaria reencarnada a l'any 1999 i Matrix és la realitat, és a dir, el món exterior a la caverna, el món de les idees.

En Thomas, per la seva afició als odrinadors i la informàtica, acaba descobrint Matrix i, sense saber molt bé el que és, es veu atret per aquest món i coneix a la Trinity, una rebel que lluita contra Matrix i que guia a en Neo (en Thomas Anderson a Matrix) a en Morpheus, el líder del grup rebel.

Així doncs, el món en el qual es Neo està immers és la caverna, un lloc obscur i irreal en el qual l'individu es creu lliure i on creu controlar la seva vida, que tot el que coneix (el que el rodeja) és la realitat absoluta. Quan la Trinity es troba a en Neo li aconsella que descobreixi Matrix:

                    "...Conoces ese camino, sabes perfectamente dónde acaba..."

Amb això el que li vol dir és que el món tal i com el coneix i el viu no és el real. La realitat (el món exterior en relació al mite) és Matrix, on els dominadors són les màquines, que s'han rebelat contra l'home. Les màquines mantenen esclaus als éssers humans en una espècie de camp on se'ls cultiva, i són utilitzats per a crear energia.

Un dels diàlegs més importants de la pel·lícula és el d'en Morpheo i en Neo en el seu primer encontre:

                "...Es el mundo que ha sido puesto ante tí para ocultarte la realidad..."

En contraposició al mite de la caverna aquest món al qual en Morpheo es refereix són les sombres, que era l'únic que podien veure, la successió de sombres d'objectes posats davant dels homes, que no tenien conciència de l'existència d'una altra cosa.

A continuació en Morpheo diu:

               "... que eres un esclavo, Neo, igual que los demás naciste en cautiverio, naciste en una prisión que no puedes ni saborear, ni oler, ni tocar, una prisión para tu mente..."

Considero que aquesta és una de les frases més importants de tota la pel·lícula i que interpreta amb molt encert la caverna de Plató, la divisió entre el món de les idees i la caverna el món corporal en el que la ment es troba empresonada, no pot conèixer l'exterior. Més tard en un nou diàleg amb en Neo el mateix personatge afirmarà:

        "... Matrix es un mundo imaginario generado por ordenador, construido para mantenernos bajo control y convertir al seu humano en esto...(y le enseña una pila)..."

La ment es troba empresonada en el cos que li impedeix ser lliure.

            "...Lo único que te ofrezco es la verdad, nada mas..."

Aquesta frase li deu en Morpheo a en Neo per tal que aquest doni el sou consentiment, abans d'arrancar el seu cos del lloc en el que ara es trobaba, de la gris i obscura caverna.

A partir d'aquest moment comença per a en Neo el descobriment de la verdad, la sortida de la caverna, desperta i es veu a sí mateix i als demés éssers humans tancats en càpsules, com li havia dit en Morfeo, i posteriorment cau per una sèrie de túnels fins a la sortida. Comença a veure la llum, la qual al igual que en el mite és font de confusió i al principi és difícil de veure i de reaccionar, però a la vegada és l'origen de llibertat.

                "... Bienvenido al mundo real..."

Així el rep Morfeo.

Una altra referència Platònica que poder trobar és la que es refereix a la divisió entre el cos i l'ànima. Plató parlava d'una dualitat entre el cos i l'ànima. A la pel·lícula aquesta referència a la dualitat es pot observar en tots moments. Un exemple és durant l'entrenament d'en Neo, en el qual lluita amb en Morfoe en un programa d'ordinador en el qual s'integren les seves ments mentre que els seus cosses es mantenen endollats a la nau. Un altre exemple és quan els rebels s'integren a Matrix però els seus cossos també es mantenen endollats a la nau. Plató conceb a l'ésser humà com a una unitat, en el qual el cos no pot viure sense la ment. Això també està present en la pel·lícula, quan en Neo li pregunta a en Morfeo:

                 "... Si te matan en Matrix, ¿mueres aquí?..."

Aquest respondrà:

                "... El cuerpo no puede vivir sin la mente..."

Aquest és un recull molt reduit de totes les referències al pensament platònic, ja que n'hi ha moltes.

La pel·lícula d'El show de Truman també té referències de Plató. He buscat informació respecte això i el que he trobat és el següent:

La película el show de Truman empieza con una frase del personal que presenta al director:

“Si bien el mundo de Truman es una falsificación, el propio Truman es una realidad”. 2

Truman ( Jim Carrey) un hombre manejado por la mano del propio hombre que ha nacido y se ha creado en un inmenso ser cinematográfico, donde todo le parecía muy normal porque se había acostumbrado a ello, y eso le paso a Truman cuando Lauren (Silvia) le dijo

“Truman, fingen alrededor de ti. Esto es falso” (cogió la arena de la playa).2

A partir de este momento empezó a recapacitar al ver lo que todo lo que veía era siempre lo mismo y muy extraño. El desconoce esto ¿Qué sabe Truman de la realidad? Que la realidad es el mundo en el que vive, que es lo que ve, pero todos sus alrededores son un simulacro. Esto es igual que los encadenados que desde que nacen en la caverna platónica tienen como realidad las sobras, es lo único que pueden conocer, pues el mundo real está fuera. La caverna ha sido creada por un director de cine en el cual conviven con Truman actores que estos se hacen pasar por: esposa, amigos, madre, padre...

Truman es prisionero de una vida de apariencias y los telespectadores que le observan pertenecen a la verdadera realidad.

“Figúrate ahora unas personas que pasan a lo largo del tabique llevando objetos de toda clase, figuras de hombres, de animales de madera o de piedra, de suerte que todo esto sobresale del tabique. Entre los portadores de todas estas cosas, como es natural, unos iran hablando y otros pasaran sin decir nada” 3

En el caso del show de Truman, el protagonista solo conoce el mundo en el que ha nacido por ello para él es la verdadera realidad, solo ve los objetos que transportan los portadores que son la forma de actuar de los actores de acuerdo a lo que dice el director, solo oye los ecos producidos por los actores que transmiten lo que el guionista inventa, y esto le parece natural ya que es lo único que conoce.

El se cansó de todo lo que allí estaba ocurriendo, ya que oía y le ocurrían cosas muy raras y decidió marcharse a Fitchi a buscar su gran amor, Lauren, la cual formaba parte de la realidad y le veía en la televisión todos los días. Truman se escapa venciendo su miedo a navegar ya que su padre se había ahogado. Una vez que encuentra la salida de la caverna la cual desconocía hasta el momento porque las cadenas le impedían moverse (en el caso de Truman, la sociedad representada por los actores le impedían ver la salida). La primera pregunta que se hace una vez que conoce la salida hacia la realidad es

“quien soy yo” 2

nada era real a lo que el director le contesta

“tu eres real” 2 (refiriéndose a su mente la cual Platón había considerado como una parte encerrada en el cuerpo al igual que Truman estaba encerrado dentro del plató).

El mundo exterior es fuente de conocimiento para la mente de Truman, es el lugar donde se encuentran los objetos reales y nos los decorados.

Tales eventos son posibles por que los realizadores de ambas películas las sostienen sobre los mínimos de la existencia de dos mundos, la caverna y el mundo inteligible. En definitiva, vemos como hoy en día, pese a la modernidad que nos envuelve y a la revolución que supone el descubrimiento de nuevas tecnologías, es posible que tratemos de desgajarnos de lo que son los fundamentos del pensamiento occidental ya que esto supone la base de nuestro conocimiento y de nuestro modo de pensar, del mismo modo que influye en nuestra capacidad creadora. Por tanto, es necesario que continuemos aferrándonos a todos esos principios filosóficos si queremos comprender, no sólo la literatura y el arte que han aparecido sino también la que esta por venir.

En fí, em sembla molt interessant el fet que el pensament de fiolòsofs de fa tants segles encara perduri i dóni tema a parlar, per això he volgut tractar aqwuestes dues pel·lícules de les últimes dècades, tot i que n'hi ha d'altres.





                           

http://www.youtube.com/watch?v=KFn8L616y6I

He penjat aquest video del youtube,  perquè fa una petita introducció molt breu de qui va ser Aristòtil i que va fer. Ens introdueix els principis del seu pensament i ens informa sobre que va investigar i d'algunes conclusions que va extreure. Crec que ho resumeix molt bé i que fa pincellades a coses importants a destacar sobre ell, com què no nomès va ser filòsof sinó que també científic, aprofundint en temes com els éssers vius o sobre l'univers. M'agradaria destacar del video un factor que no coneixia abans de veure'l i és que Aristòtil també va ser acusat i condemnat com Sòcrates per anar en contra de la societat, cosa que desmotra encara més que a certes persones no els hi interessava que s'anés més allà del que ells amb el seu poder deien i que per això condemnaven a la gent que no és quedava com si diguéssim amb els braços creuats.

Milena García

El dualisme sensible/intengible

¨El dualismo sensible/inteligible

Una de las primeras consecuencias que se ha extraído de esta presentación tradicional de la teoría de las Ideas es, pues, la "separación" entre la realidad inteligible, llamada también mundo inteligible ("kósmos noetós") y la realidad sensible o mundo visible ("kósmos horatós"), que aboca a la filosofía platónica a un dualismo que será fuente de numerosos problemas para el mantenimiento de la teoría, y que Aristóteles señalará como uno de los obstáculos fundamentales para su aceptación.

Lo inteligible

En cuanto a las Ideas, en la medida en que son el término de la definición universal representan las "esencias" de los objetos de conocimiento, es decir, aquello que está comprendido en el concepto; pero con la particularidad de que no se puede confundir con el concepto, por lo que las Ideas platónicas no son contenidos mentales, sino objetos a los que se refieren los contenidos mentales designados por el concepto, y que expresamos a través del lenguaje. Esos objetos o "esencias" subsisten independientemente de que sean o no pensados, son algo distinto del pensamiento, y en cuanto tales gozan de unas características similares a las del ser parmenídeo. Las Ideas son únicas, eternas e inmutables y, al igual que el ser de Parménides, no pueden ser objeto de conocimiento sensible, sino solamente cognoscibles por la razón. No siendo objeto de la sensibilidad, no pueden ser materiales. Y sin embargo Platón insiste en que son entidades que tienen una existencia real e independiente tanto del sujeto que las piensa como del objeto del que son esencia, dotándolas así de un carácter trascendente. Además, las Ideas son el modelo o el arquetipo de las cosas, por lo que la realidad sensible es el resultado de la copia o imitación de las Ideas. Para los filósofos pluralistas la relación existente entre el ser y el mundo tal como nosotros lo percibimos era el producto de la mezcla y de la separación de los elementos originarios (los cuatro elementos de Empédocles, las semillas de Anaxágoras o los átomos de Demócrito); también Platón deberá explicar cuál es la relación entre ese ser inmutable y la realidad sometida al cambio, es decir entre las Ideas y las cosas. Esa relación es explicada como imitación o como participación: las cosas imitan a las Ideas, o participan de las Ideas.

Lo sensible

Por su parte la realidad sensible se caracteriza por estar sometida al cambio, a la movilidad, a la generación y a la corrupción. El llamado problema del cambio conduce a Platón a buscar una solución que guarda paralelismos importantes con la propuesta por los filósofos pluralistas: siguiendo a Parménides hay que reconocer la necesaria inmutabilidad del ser, pero el mundo sensible no se puede ver reducido a una mera ilusión. Aunque su grado de realidad no pueda compararse al de las Ideas ha de tener alguna consistencia, y no puede ser asimilado simplemente a la nada. Es dudoso que podamos atribuir a Platón la intención de degradar la realidad sensible hasta el punto de considerarla una mera ilusión. La teoría de las Ideas pretende solucionar, entre otros, el problema de la unidad en la diversidad, y explicar de qué forma un elemento común a todos los objetos de la misma clase, su esencia, puede ser real; parece claro que la afirmación de la realidad de las Ideas no puede pasar por la negación de toda realidad a las cosas¨

L'altre dia buscant uns dubtes sobre els ideals de Plató vaig trobar aquesta explicació de com Plató veia i diferenciava les coses tangibles de les intangibles. Hem va agrada perquè ho explica d'una manera clara i molt exemplificada, i també perquè ho compara i fa referència amb Parmènides.Trobo que s'enten molt bé la idea de Plató que parla d'un mòn intangible format per essències i desprès de la pujada al mòn sensible amb les coses propiament com sòn, que aquest mostra molt bé amb el mite de la caverna. Per això he volgut compartir aquesta explicació amb vosaltres.

Milena García

EXERCICIS: SÒCRATES I LA SUFICIÈNCIA:

1.- Explica en què consisteix el mètode socràtic.
 - El mètode que consistia Sòcrates, consistia en anar per les places (sobretot a l'àgora) i conversaba amb els ciutadants per quassolir el coneixement de la veritat mitjançant el diàleg. En mig d'aquest diàleg començava a realitzar preguntes mitjançant la ironia i la maièutica. Es mostraba ignorant davant les qüestions plantejades, i mostraba ingenuïtat. Anava fent preguntes a l'interlocutor per guiar-lo cap al camí de la veritat ( que aquesta veritat està en el nostre interor).
Així, a partir de les experiències individuals podien assolir un coneixement universal.


2- Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?
- Per a Sòcrates, el bé és la justícia , el paper que tenim dins la societat. La veritat és el camí que l'home ha seguit mitjançant la raó. La relació que tenen entre ells és que mitjançant la raó poden arribar a la veritat i a l'acció correcte.


3- Compara les actituds filosòfiques Sofistes amb el pensament de Sòcrates:

 - NIHILISME ONTOLÒGIC: El món canvia constantment, per tant, res existeix, no existeix l'ésser. Sòcrates diu que analitzar la nostra existència ens fa ser autoficients i tenir confiança en nosaltres mateixos per tant l'ésser existeix. A més, seguir el camí de l'ésser és arribar a la veritat

- FENOMENISME: No hi ha res més enllà de l'apariència. Per a Sòcrates els veritables valors no són aquells lligats a coses exteriors ni els lligats al cos sinó les lligades a l'ànima i al coneixement.

- SUBJECTIVISME: Cadascú té una mirada diferent al món. Sòcrates deia que la veritat objectiva no hi ha opinions, si agafem el camí de l'ésser arribem a la veritat.


- SANCISME: L'experiència és la única forma del coneixement. El coneixement és innat, sorgeix de la raó que permet arribar a la veritat.


- CONVENCIONALISME: La societat apareix per un pacte entre ciutadants. Pacten que volem viure així amb aquestes normes. Organitzar-nos és un fet natural.


- POSITIVISME: Les lleis són convencions entre els homes, són un pacte. Sòcrates diria que no calen lleis ni normes per viure en convivència ja que si utilitzavem la raó podriem arribar al bé, si tothom fes el bé no hi hauria mal. Per tant, podriem conviure.



- RELATIVISME: Totes les normes són diferents a cada país i poden anar canviant. Sòcrates deia que la veritat és única, que només n'hi ha una. Per tant, la justícia i les normes han de ser iguals per a tothom.



- ASCEPTISIME:  No existeix la veritat. Segons Sòcrates que mitjançant la raó i el diàleg podriem arribar a la veritat.


4- Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filòsofics?
 - Per als sofistes la importància del llenguatge és la retòrica, l'art de parlar, ja que a l'àgora si convencies als ciutadants amb les teves idees el país o la polis niria com tu volies. Per a Sòcrates la importància del llenguatge es trovaba en el diàleg, ja que ho utilitzava per ajudar als altres a que trobéssin el seu camí per a la veritat.

5- Què penses de l'actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

- Crec que Sòcrates és una persona que es mereix ser recordada pel que va fer. Ell va sacrificar la seva vida
per la seva polis, perquè es donguéssin compte de que la seva mort perjudicaria més a l'àgora que a ell mateix. Ell no tenia por a la mort. Va ser una actitud de valentia. Preferia patir una injustícia que no cometrela...






GUILLEM CALLÍS.

Només sé que no sé res

"  "Només sé que sé que no sé res" va manifestar Sòcrates, el mestre de Plató, en un acte d'humilitat; és una de les frases més conegudes de la història del pensament filosòfic; per alguns comentaristes és una paradoxa, ja que Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res; la docta ignorància del que assumeix amb modèstia sincera que li queda molt per aprendre i, en el cas del discret Sòcrates, l'aprendre anava més referit als humans que no a la naturalesa física, el cosmos. En un passatge d'un diàleg de Plató, Sòcrates, envoltat de deixebles que extasiats contemplen una meravellosa posta de sol, escolta com un d'ells li pregunta: "com és que no sentiu cap emoció davant la bellesa que ens regala la naturalesa?", lacònicament li respon: "m'interessa més la bellesa de l'ànima de les persones". Aquest és el pas de la cosmologia a l'antropologia."
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/06/29/nomes-se-que-no-se-res/497869.html

Aquest text l'he tret d'un artícle del Diari de Girona, on Agustí Casanova i Marferrer, un dels redactors del diari, comenta la trajectòria fiolosòfica començant per Sòcrates. Comparteix, doncs, la idea de que Sòcrates ha influenciat moltíssim als filòsofs posteriors. M'ha sorprès la frase "Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res". És un dels típics jocs de paraules que et fan pensar i adonar-te que és veritat, que ell és humil en la seva relació amb els altres, tot fent veure que no sap res, però en realitat ja sap una cosa, que no sap res; que després caldria saber si això és cert, perquè potser sí que sap però diu que no sap res... Podriem seguir així molta estona, però la meva pregunta per concluir una mica a Sòcrates és, esteu d'acord amb el seu mètode?

Claudia Giner

Sòcrates vs Sofistes

Sòcrates es va oposar frontalment als sofistes. Ell no es presentava com a sofista, sinó com a filòsof, és a dir, ell no es considerava savi, sinó enamorat de la saviesa. Com que no era savi, no pretenia ensenyar res, i per tant no cobrava per parlar amb els seus seguidors.
Sòcrates estava interessat a trobar definicions universals de conceptes morals, és a dir, vàlides per a tots,i no pas relatives com les dels sofistes. Pretenia trobar la definició universal de justícia, bé, bellesa, virtut, amistat... En les definicions es posa de manifest l'essència o naturalesa de la cosa, el que la cosa és en si mateixa. El relativisme dels sofistes només és una manifestació de la seva ignorància de les definicions universals: com que no saben trobar-les, creuen que les definicions universals no existeixen.
Per descobrir les definicions universals hem de fer servir la raó. Cal oblidar la retòrica i optar per la racionalitat.


Aquí us deixo un petit resum amb las ideas bàsiques que diferèncien Sòcrates i els Sofistes. Vull destacar que el fet de que defensin coses totalment contraries no demostra tant per mi , com la manera de fer-ho, ja que Sòcrates ensenyava per ajudar a la gent que ho volia i de franc i els Sofistes ho feien cobrant i , per tant, a la poca gent que s'ho podia permetre, intentant ensenyar-li uns valors que poguesin traslladar a la política mitjançant la retòrica que era un factor molt destacat aleshores.

Milena García

TEMA 2- SOFISTES I SÒCRATES

SOFISTES I SÒCRATES

Sofistes:
    - L' oratòria és el mètode per aconseguir el poder
    - Són mestres de l'areté política
    - Feien classe als fills dels rics
    - Caracteístiques comunes:
         a- Positivisme                                      e- Nihilisme ontològic
         b- Convencionalisme                            f- Fenomenisme
         c- Sensisme                                         g- Relativisme
         d- Subjectivisme                                  h- Escepticisme
    - Dos pensadors importants:
        1- Protàgores:
             - Erística: art de polemitzar
             - Parla sobretot del subjectivisme i del relativisme
             - "L'home és la mesura de totes les coses"
        2- Gòrgies
             - Dedicat a l'art de la retòrica per arribar al poder
             - Relativista
             - "Res no és, si alguna cosa existís, seria incognoscible, si fos cognoscible, seria incomunicable":
                escepticisme i nihilisme ontològic.

Sòcrates:

    - Dialogava sense cobrar res a l'àgora
    - Busca assolir el coneixement de la veritat
    - " Només sé que no sé res"
    - Diàleg és el camí de la veritat
    - Mètode socràtic:
        1- Ironia: a) Es mostrava ignorant davant certes qüestions
                       b) Contradiccions de l'interlocutor
        2- Maièutica: a) Ajuda a trobar la veritat que hi ha a l'interior de la gent
     - Ètica de Sòcrates:
       - Recerca del bé col·lectiu (areté)= justícia
       - Intelectualisme moral: si coneixem el bé és impossible que actuem malament


Clàudia Giner

TEMA 1- FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

- Períodes del pensament grec
1- Físic o Presocràtic
     - Thales
     - Anaximandre
     - Anaxímenes
2- Humanístic
    - Sofistes
    - Sòcrates
3- Central o ontològic
    - Aristòtil
    - Plató
4- Ètic
    - Estoics
    - Epicuris
    - Cínics
5- Religiós o romà
    - Neopitagòrics
    - Neoplatònics

El pas del mite al logos

Mite:
    - Narració fabulosa
    - Situació arquetípica simbolitza conflicte existencial
    - Formats per:
       1 - Història
       2- Hermenèutica (interpretació)-> transmetre valors
    - Tipus:
       1- Sagues                1-Cosmogònics
       2- Contes                2- Teogònics
       3- Mites                  3- Antropogònics
                                      4- Etiològics
                                      5- Morals

Logos:
      - Jerarquia física que la raó no pot comprendre
      - Raó, pensament, lògica
      -Visió diferent de la realitat respecte el mite

El mite i el logos no són contradictoris.

Pensament i filòsofs presocràtics

a) Escola Jònica
   - Què és l'Argé (Arkhé)?
   - Què és la Phisis?

b) Thales de Milet
    - 1er filòsof
    - El seu argé és l'aigua

c) Anaximandre
   - El seu argé és l'apeiron (l'indeterminat o indefinit)
   - L'argé no és res físic

d) Anaxímenes
    - El seu argé és l'aire

e) Pitagòrics
    - El seu argé són els nombres
    - Argé no físic

f) Heràclit
   - El seu argé és el foc
   - "Panta rei" - tot flueix

g) Paramènides
    - Racionalisme radical
    - Dos vies de coneixement:
            - Via de la veritat
            - Via de l'opinió

h) Atomistes
    - Demòcrit:
         - El seu argé són els àtoms

i) Sofistes
    - Escèptics i relativistes
      

Clàudia Giner

La gran influència de Sòcrates

¨Sócrates ejercerá una influencia directa en el pensamiento de Platón, pero también en otros filósofos que, en mayor o menor medida, habían sido discípulos suyos, y que continuarán su pensamiento en direcciones distintas, y aún contrapuestas. Algunos de ellos fundaron escuelas filosóficas conocidas como las ¨escuelas socráticas menores¨, como Euclides de Megara (fundador de la escuela de Megara), Fedón de Elis (escuela de Elis), el ateniense Antístenes (escuela cínica, a la que perteneció el conocido Diógenes de Sinope) y Aristipo de Cirene (escuela cirenaica)¨




A classe hem estudiat el pensament de Sòcrates, en que basava las sevas ideas i la seva trajectoria. Desprès de buscar i llegir un altre cop la biografia de l'autor i veure aquest petit text que parla de la seva influència, he fet una petita reflexiò.He pensat que nosaltres a classe estudiem les idees més bàsiques que va expressar l'autor , però que, de veritat  hauriem de valorar molt més el que va dir , el que va treballar i de la manera que ho va fer.Per què dic això? Doncs perquè Sòcrates va viure al segle 470 a.C i tot i que no va esciure res, i no hi ha actualment cap document que guardi el que va dir, dediquem hores de classe a estudiar-lo i gran part de la societat el coneix i a sentit a parlar d'ell cosa que crec que té molt de mèrit perquè estiguem d'acord o no en els seus ideals i en la seva manera de pensar, el coneixem. Crec que va ser una base i una gran font d'inspiració per a filosofs posteriors i ho és avui per molta gent.
Us convido a que desprès d'haver estudiat l'autor valoreu, el que han produït les seves idees i us pregunteu el per què.No estaria de més, com Sòcrates va dir:

Nomès hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal : la ignorància.






Milena García

El judici final a Sòcrates

Aquest vídeo mostra com va ser el judici popular que es va fer a Sòcrates. En ell apareix Sòcrates defensant la seva conducta i donant motius per els quals no hauria de ser executat. En tot moment es mostra ferm a les seves ideologies, com va explicant el periodista que li tradueix a la Sofia el diàleg grec. La meva pregunta és: penseu que Sòcrates va massa lluny a l'hora de fer preguntes crítiques a la gent?

QUESTIONARI TEMA 1 : FILOSOFIA PRESOCRÀTICA


1-En quants periodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
És divideix en les següents cinc etapes:
-Període físic o presocràtic
-Període humanístic
-Període central o ontològic
-Període ètic
-Període religiòs o romà

2-A quina etapad de la filosofia grega pertanyen els estoics?I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període étic, mentre que , els neoplatònics pertanyen al període religiós o romà.

3-Escriu en tres línies en que consisteix ¨el pas del mite al logos¨.
El pas del mite al logos és el moment en que neix la filosofia, és quan és comença a utilitzar la raó en els pensaments i es deixa de banda la imaginació i la part ética que s'utilitzaven fins aleshores en els mites.


4-Com es poden classificar els mites?
-És poden classificar segons la seva funció:
  -Cosmogènics (volen explicar la creació del mòn)
-Teogènics (expliquen l'origen dels Dèus)
-Antropogènics (expliquen la creació de l'home)
-Etiològics (expliquen la vida del més enllà)
-Morals (expliquen la lluita entre el bé i el mal)
-Segons el tema del relat distingim també entre mites, sagas i contes.

5-Quina és la intenció i el valor dels mites?
Els mites tenen un caràctes existencial, volen donar lliçons de comportament social i moral d'una manera educativa.

6-Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
-Apol.lo que és el representant dels déus aeris i és el símbol dels déus de sobirania.
-Dionís que simbolitza els déus terrestres.

7-En que consisteix el ¨Problema de l'Altheia¨?
El problema de l'Altheia explica si podem conèixer o no la veritat, basant-se en l'existència d'una veritat a la que antigament nomès arribaven els il.luminats que tenien més poder, perquè sabien més. Aleshores, quan van aparèixer els filosofs van tenir un accès a aquesta directe ja que feien ús de la raò.

8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Hi han quatre factors que van influïr en aquest factor:
 - Econòmic: Grècia necessita el contacte amb altres civilitzacions per comercialitzar i això provoca que puguin contrastar les seves maneres diferents d'entendre el món amb altres cultures.
- Sociològic: Els grecs tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i la seva manera de fer. Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta.
- Religiós: Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos.
- Educatiu: Els grecs tenen l'obligació de participar en la política de les ciutats: han de saber argumentar, debatre i buscar raons per les accions i decisions que es prenen. Per tant, utilitzen sempre el logos i han de deixar de basar-se en mites.

9-Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
Tales pensa que l'origen de tot, l'arkhé , és l'aigua i el seu plantejament gira al voltant d'aquesta. De manera que pensa que tot és físic i material,que les coses tenen un origen bastan en un element natural , per tant, lògic.
En canvi, Pitàgores defensa l'arkhé com un conjunts de nombres que el formen. Per tant, las sevas teories sòn més abstractes. Pensa que les matemàtiques són l'origen i el component de tot.

10-En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
Heràclit defensava una idea de canvi en l'Univers, diu que tot està en continu moviment. Per el contrari la Parmènides afirma que el canvi no existeix ja que és lògicament contradictori, arriba a la conclusió que el canvi és passar de ser a no-ser i que si no-som no exisitim i que , per tant, el canvi no és pot donar.

11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Com ha teories més actuals podem concretar tres:
-Pitàgores que defensava les matemàtiques, i que actualment sòn la base de la ciència , per tant, un factor bàsic avui en dia.
-Heràclit que defensa el contiu moviment de l'Univers , factor que és segueix afirmant avui en dia.
-Demòcrit que defensava una teoria Atomista,on deia que els àtoms són la particula més petita que existeix i que és el que forma totes les coses.Teoria que s'afirma i es demostra avui en dia.

Intel·lectualisme moral

Sòcrates: Intel·lectualisme moral

Aquest vídeo és de la pel·lícula sobre Sòcrates. Podem veure com parla de l'Intel·lecutalisme moral, el que diu ell és que els homes que fan mal és perquè no coneixen el bé, per tant són ignorants. Durant un diàleg amb un dels que l'escolta surt la frase:  "La virtut és la pràctica i el coneixement del propi bé" Què vol dir per vosaltres aquesta frase?

Marta Villalobo

Prometeu i Pandora

Caixa de Pandora

Prometeu  era fill del tità Jàpet. Els grecs deien que va ser ell qui va crear els homes, modelant-los amb fang a la imatge dels déus. Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: 

Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts: 

- En un hi havia la carn i les entranyes

- En l'altre els ossos i el greix coberts de la pell

Va donar a triar a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix per als déus.

Però Zeus, irat per l'engany de Prometeu, va llançar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, tot condemnant-los a patir fred i fam. Empès per la compassió, Prometeu va robar el foc amagant-lo en una canya i el va donar als homes.

De nou la còlera de Zeus va caure sobre els homes. Va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l'encís, Atenea el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost dels mots grecs pan 'tot' i dóron 'regal', fa referència als dons que va rebre de tots els déus o al fet que ella mateixa va ser un regal de tots els déus.

Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, malgrat l'avís del seu germà Prometeu que es malfiés de qualsevol regal de Zeus. A casa d'Epimeteu Pandora va trobar una capsa. Incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i immediatament en van eixir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava dins l'esperança. Des d'aleshores les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança.

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus: va ser encadenat al mont Caucas, on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així va restar sotmès a un sofriment perpetu. Al cap dels segles Prometeu va ser salvat per Hèraclit, que va matar l'àguila amb les seves fletxes i el va alliberar de les seves cadenes. Orgullós de la gesta del seu fill, Zeus no ho va impedir.

Aquest és un mite grec que he decidit posar primer perquè ens explica, segons els grecs, quin és l'origen de l'home i també perquè els mites i la filosofia tenen alguna cosa a veure i és que els mites parlen de situacions humanes tràgiques i profundes i  donen lliçons de comportament moral i social, amb això m'agradaria que llegisiu el mite i em diguesiu que significa per vosaltres la caixa de Pandora.

Per mi significa que allò que sembla molt atractiu i que és temptador pot resultar ser molt perjudicial. No et fiis de les aparençes que enganyen.

Marta Villalobo